Capgròs
Ens presentem a la bonica platja de Tamariu, per iniciar la segona etapa dels camins de ronda. Abans, però, farem una ullada a la peculiar barraca dels Lliris, edificada l'any 1872, clar exponent d'aquelles botigues d'esbarjo que utilitzaven els tapers per celebrar-hi xefles.
Tot passejant, en un tres i no res, trobarem el primer entrant anomenat el salt d'en Gatzai, sector perillós de transitar-hi, sobretot amb les arrels d'un pi que us podria fer caure daltabaix. A continuació afrontarem la punta del Burro que dibuixa una inflexió sobtada, per descobrir tot seguit, un clapat de roquissa, amb diverses basses d'aigües somes. En aquest punt, el camí de ronda es perd completament i ens obligarà a grimpar de pedra en pedra fins a trobar un altre cop les marques blanques i vermelles que condueixen a la veïna cala d'en Roig.
Sense apartar-nos ni un moment del sender, travessarem la cala del Gamarús, caracteritzada per una cavitat misteriosa que escup l'aigua xarbotada quan bufen els llevants. A partir d'aquest indret podem afirmar que abandonem el paratge de la Perica i que afrontem el de la Musclera, conegut així per l'abundant presència en èpoques anteriors d'aquest molusc de dues valves. Els pescadors hi solen fer sempre acte de presència; per arribar-hi utilitzen el corriol que davalla arran dels apartaments Mon Repòs (servitud d'accés al mar). A capdavall, la costa novament farà un gir a migdia fins arribar al nostre punt de parada. Tot el vessant de muntanya està presidit pel xalet La Musclera, bastit l'any 1929 pel matrimoni aristòcrata Lord i Lady Islington. El corriol transcorre enlaire, vorejant la immensa finca, i abans d'arribar al nostre destí, ens permetrà admirar encara els accidents dels Pescadors de la son, l'escull llargarut de sa Galera i la Cala Pedrosa. El descens a la cala bé prou que mereix un bany
Un dels bucòlics paisatges de la ruta
Comentaris