De la ‘nevera’ a la e-democràcia

Amb l'inici de la informàtica i, sobretot, d'internet, la ciència política s'ha replantejat la pròpia manera d'actuar de la democràcia i dels governs. Disposar d'un mitjà àgil i barat que podia arribar a totes les llars era el somni de molts governants i, de fet, de seguida es va posar fil a l'agulla per potenciar el sector. Després d'uns inicis decebedors –en què es va veure que calia esperar un temps perquè es desenvolupés la informàtica personal-, l'anomenada segona revolució informàtica dels noranta ha tornat a animar el procés. Conceptes com e-democràcia o e-govern, els quals es refereixen a la possibilitat de canalitzar mecanismes del govern “de tots i per a tots” per internet –com referèndums, participació ciutadana,...-, tornen a estar sobre la taula.

En aquest sentit, l'ajuntament de Mataró, com la majoria d'administracions, encara té un llarg camí per recórrer. “Tenim diversos projectes: un d'ells és el consensus, desenvolupat amb la Fundació Bofill i que permetrà la participació via internet. Per via informàtica els ciutadans també poden conèixer projectes com el PAM o els pressupostos”, comenta el regidor de Noves Tecnologies, Esteve Terrades. No obstant, Terrades admet que la vinculació entre internet i política “és un repte de les administracions, independentment de l'edat i els recursos”, i que de moment les tecnologies són “limitades”. “Tecnologia és informació i aquesta s'ha de vehicular a través del món real, no a través d'un món paral·lel, deslligat de la ciutadania”.

En contrast amb l'actitud possibilista de Terrades, l'exalcalde i diputat al Congrés Manel Mas assegura no creure en l'e-govern: “La base de la democràcia és la participació de tothom i no tota la ciutadania pot usar les noves tecnologies per raons diverses”. Així, Mas aposta per divulgar les tecnologies, “sense crear tensions a la part de la població que no les té” i no fer d'aquestes “la solució a tots els mals”. “El món està verd i les eines encara són fàcilment manipulables; si el sistema actual encara té forats, no n'obrim de nous”. Amb tot, detractors i partidaris assumeixen que encara hi ha molta distància a caminar. Tanmateix, són conscients de l'enorme importància que ha adquirit internet per la política, pels governs i també per la ciutadania, que ha trobat nous mitjans per expressar-se públicament, animant al sorgiment de nous actors polítics. Per exemple, el de capgros.com, si atenem als nombrosos comentaris que diàriament rep.