De Gracia: 'Tothom parla de capital humà però s'hi ha de creure de veritat'

Les empreses s’estan adonant que la relació amb els seus treballadors ja no pot ser la mateixa.
Cert. Un dia, a l’empresa Microsoft es van adonar que la gent els marxava...

L’empresa perdia el talent.
Sí. Però llavors van canviar la política de personal i la cultura corporativa de l’empresa i la van enfocar cap a les persones. Van trigar tres anys a fer aquest canvis, hi van haver reticències i lluites internes, però ho van fer perquè hi havia pèrdua de talent. I se’n van sortir.

Van defensar el seu capital humà.
Tothom parla del capital humà però s’hi ha de creure de veritat. De vegades no s’hi creu prou, perquè l’empresari està més preocupat per la producció que pels treballadors.

Pot canviar aquesta mentalitat de l’empresari?
Sí, canviant ell.

No sembla fàcil.
És que si no canvia, el canviaran. Vaig sentir una frase que diu “tot allò que no gestiones, et gestiona”. Les persones estan canviant i la societat està canviant i ja no acceptem el que acceptàvem abans. Les noves generacions, la “generació Play Station” que s’incorpora ara al món del treball, té un altres valors. Per a ells potser no existeix el concepte de sacrifici però si el concepte d’esforç. Un noi que es pot passar dotze hores davant d’un ordinador té unes capacitats, però s’han de saber canalitzar. Però si l’empresari no sap atendre les necessitats d’aquesta persona, tindrà un problema. Tot evoluciona i l’empresari, com tothom, s’ha d’adaptar. Els primers que s’adaptin tindran més èxit.

Per on es pot començar a fer aquest canvi?
No hi ha una recepta màgica, però sense la voluntat de canvi, no funciona. S’ha de començar cedint poder, i per cedir poder s’ha de confiar en les persones. Moltes vegades aquesta confiança no hi és, però si ho analitzes a fons, veus que el primer en no tenir confiança és un mateix.

El secret està en la confiança?
Quan estàs segur del que vols, començaràs a confiar en les persones. Però per això, abans cal que la persona deixi de mirar els altres i miri cap a dins seu. Només llavors els canvis seran reals. Perquè quan un canvia i creu en les coses que fa, deixa de preocupar-se pel què diran els altres i és capaç de confiar en els demés.

S’ha de fer un canvi de xip.
Si el fas, el resultat es propaga molt ràpid: la gent està més satisfeta i la producció millora.

I en una crisi com l’actual?
L’empresari no pot canviar la situació econòmica, però pot canviar la forma d’afrontar els seus problemes i fins i tot la manera com accepta el fracàs. Si això canvia, tota la resta comença a canviar. La crisi passarà, uns en sortiran millor i els altres pitjor. El més important és com un mateix ho viu.

Però la preocupació es palpa en l’ambient.
Sí, veig els empresaris amb por. Tenen eines per superar-ho però no les acaben d’aplicar perquè no hi confien. Si dono un missatge d’optimisme però en realitat tinc por, aquesta por acaba arribant a la meva gent. Cal tenir confiança. Llavors la por desapareix i la resta de la gent també la perd. Quan l’empresari hi cregui, tot vindrà rodat.

I com es pot guanyar confiança?
Mirant cap a dins, i essent molt sincers amb un mateix. A partir d’aquí és on poden canviar coses. S’ha de ser valent per afrontar el que soc. No s’hi val a fer veure les coses. Durant molt de temps ens han format per fer veure que som positius, però no ens han ensenyat a ser, i ser és la base del canvi. Has de mirar dins teu, ser sincer amb la teva circumstància i a partir d’aquí, començar a construir.