Capgròs
Daniel Rosenberg va arribar fa 9 anys a Catalunya, quan ell en tenia 24. Va néixer a Chicago, i després de llicenciar-se a la Universitat de Colorado va creure que era el moment de descobrir món. Amb un amic, va marxar 3 mesos a viatjar per Europa amb la motxilla a l’esquena. “Sempre he tingut interès en conèixer altres cultures i allò desconegut sempre m’interessa molt”, comenta. Una part del viatge era a Barcelona i, des del moment que la va descobrir, va sentir una atracció especial. “Hi havia quelcom a la ciutat que m’encantava”, recorda. Va decidir tornar a casa, estalviar i venir de nou al nostre país, a treballar com a professor d’Anglès. Nou mesos després ja estava instal·lat a Barcelona fent el curs preparatori per ser professor. Va ser llavors quan va conèixer a la que ara és la seva dona, amb la qual ara fa 6 anys que van venir a viure junts a Mataró. Actualment imparteix classes als alumnes d’ESO i Batxillerat de l’Escola Pia Santa Anna.
Et va costar adaptar-te?
No em va costar. Quan ets immigrant busques sempre un cercle de gent que parlin el teu idioma, siguin del teu país... i a Barcelona era molt fàcil trobar gent d’EUA o Anglaterra. Vam fer la nostra pròpia família i hi havia suport per part de tots. Al principi no parlava gens de castellà ni català. Finalment el vaig aprendre parlant amb la gent dia a dia i gràcies a la meva dona. Actualment vaig a classes de català.
Què et va sorprendre en arribar?
La gent de Barcelona, sobretot la seva diversitat cultural. Em van sorprendre els diferents grups que hi havia pel carrer i els seus diferents estils, gairebé tots amb gent molt jove. Recordo veure sovint gent fent concerts al carrer No m’ho esperava.
Quines diferències vas notar?
A EUA agafem el cotxe sempre, tenint en compte que, per exemple, el supermercat més proper està a 2-3km. Aquí, en canvi, no tinc cotxe i sempre agafo el transport públic. Quan la família ve a visitar-me es els sorprèn que aquí ho tinguem tot a la vora. Surts de casa i a 5 min caminant tens la fruiteria, el forn de pa, etc. Allà no existeix aquest concepte de mercat. Una altra diferència és el concepte de família, culturalment aquí la gent és molt més propera amb tots els seus familiars.
Què trobes a faltar?
La meva família i els meus amics, tot i que estic bastant connectat a ells i hi vaig cada any. A part, trobo a faltar el fet de veure en viu als meus equips esportius (tots els de Chicago). Pel que fa al menjar, sempre tens nostàlgia d’algunes coses, però cada vegada menys. Cada dia veig que aquell tipus de menjar internacional que trobes als EUA també està venint aquí.
Què t’agrada de Mataró? Què milloraries?
M’encanta la idea de tenir la platja a dos minuts caminant, tant per anar a l’estiu com a l’hivern a passejar el gos. M’agrada anar caminant a tots llocs i la facilitat d’agafar un tren o un autobús i estar en 30 min a Barcelona. A vegades trobo a faltar Barcelona, però després adoro tornar, baixar del bus i sentir la tranquil·litat de Mataró. En quant a millores, no entenc com Mataró no està vinculat a Llavaneres i Vilassar amb un camí ben construït per la platja. M’encantaria agafar la bici i arribar fins a Barcelona per la platja a l’estiu.
Quins són els teus plans de futur?
No em plantejo tornar als Estats Units. La meva dona i jo estem molt còmodes aquí, els dos tenim treball, el nostre pis i ens agrada la ciutat. Per tant, els meus plans són continuar vivint i treballant aquí, a mi m’agrada treballar a l’escola Pia. Una de les coses que més m’agrada és viatjar i aquí a Barcelona és un bon lloc per agafar un avió o el cotxe i visitar altres parts d’Espanya o Europa.
Comentaris