'Davant el Bullying cal fer força contra els agressors'

El bullying no és una pràctica habitual ni freqüent, però està present a les escoles i és un tema sensible per la naturalesa de les víctimes que ho pateixen. Per això, l’Oficina de Relacions amb la Comunitat dels Mossos d’Esquadra de Mataró té contacte directe amb els centres educatius de la ciutat amb l’objectiu, entre d’altres, de treballar per prevenir i solucionar problemes d’aquest tipus. “Treballem de dues maneres: una és preventiva amb xerrades informatives als grups de nens i nenes; l’altra és reactiva, quan se’ns reclama com a interlocutors per una problemàtica”.
 

Per l’agent Daniel Teixes, és molt important que la classe pugui “empatitzar amb la víctima”, i indica que cal que “el grup senti què és ser víctima d’abusos, que et prenguin l’esmorzar, que t’insultin o et facin bromes pesades”. Els Mossos d’Esquadra són conscients que el que més por fa a les víctimes és comunicar-ho a professors o familiars per “represàlies”, per això destaquen la importància de la resta de companys. “Si hi ha tres agressors i una víctima, en una classe hi ha 20 o 25 alumnes que no participen en l’assetjament, si s’uneixen a la víctima, la força grup classe canvia absolutament”.

La col·laboració amb l’escola és constant, ja que els centres educatius “són els primers que volen solucionar un problema que molts cops és subterrani”. A ells, la informació sobre possibles abusos els arriba per la pròpia escola o per la família. “Amb els centres educatius treballem amb diversos protocols per intentar assessorar abans de qualsevol denúncia”, ja que consideren que “sense processos policials o judicials tot es pot arreglar de millor manera”. Això sí, a vegades “és inevitable denunciar”.
 

La importància dels pares

Els pares són persones “que patiran molt amb el seu fill”, i tenen un rol vital per aturar qualsevol situació de bullying. “Si de cop el nen o nena no vol anar a l’escola, s’inventa malalties, baixa el rendiment acadèmic o no vol anar sol al centre són alguns símptomes a tenir en compte”, tot i que afegeixen que “no són proves concloents, però sí inputs importants”. “La comunicació a casa és important per poder fer visibles aquests problemes”, afegeix Teixes.
 

A l’altra banda també hi ha els pares dels agressors. “No podem tipificar les famílies ni fer estereotips perquè ens trobem de tot”, alerta l’agent. Teixes destaca que la majoria de famílies “col·laboren i accepten el que ha passat, treballant perquè no torni a succeir”, però que de vegades hi ha familiars que “neguen que això ho pugui fer el seu fill”. Algunes proves de missatges serveixen perquè se n’adonin i col·laborin, ja que el més important “és que hi hagi bona convivència, que no es repeteixin els casos i que ningú hagi de marxar de l’escola com fan algunes víctimes”. Tot i que no hi ha gaires denúncies com per identificar-ho com un problema preocupant, si que Teixes admet que fan diverses mediacions en acabar cada curs per situacions diverses.

 

Un pas més: El cyberbullying

Des de l’Oficina de Relacions amb la Comunitat recalquen que el cyberbullying és també un problema modern que ho canvia tot. “Abans teníem una discussió a l’escola, quedàvem a la sortida i s’acabava aquí; ara amb les xarxes socials això no descansa, i te’n vas a casa i pots seguir tenint l’assetjament dels teus agressors”, lamenta. Eines com Facebook, Twitter, missatgeria privada com Whats app i altres aplicacions poden servir per “ficar-se amb nois i noies” i les “conseqüències són encara més greus” que una discussió amb insults a l’escola.

 

El bon ús de les xarxes socials

Per tot plegat, des dels Mossos d’Esquadra destaquen que cal seguir alguns passos a l’hora de permetre que els fills tinguin accés a les xarxes socials. “El primer de tot és el control parental que limita funcions a Internet, i després saber què fa el nostre fill dins i fora de casa. Abans teníem un PC comú a casa i tot quedava registrat, però entre portàtils i smartphones i tauletes ara no és tan fàcil de controlar”. Per això, afegeix Teixes, és important entendre que tenir xarxes socials no és ensenyar com funcionen i ja està: “Oi que no deixaríem que el nostre fill anés en bicicleta  per l’autopista? Això és el mateix. Un nen de 13 anys segur que amb tres sessions sabria conduir, però i les senyals? I les normes de circulació? Amb les xarxes socials hem d’entendre que no és tan senzill com deixar un aparell sense explicar què passa si fem un mal ús”.
 

Tot i que és un tema delicat, des dels Mossos consideren que els pares sí han de tenir accés a les contrasenyes dels seus fills i accés a les seves xarxes per pròpia seguretat. “Sempre expliquem un contracte que una mare va fer signar al seu fill que volia un telèfon en el que quedava clar que el telèfon no és del nen, és dels pares que el compren i paguen la quota; li deixen perquè el faci servir però això comporta que poden tenir un control sobre el que fa”, apunta.