Darrere l’empremta del comandant Líster a Mataró

Als 94 anys d'edat, Fermí Segarra manté una «memòria d'elefant», com diu ell. Segarra era, en absència del seu superior, l'home que governava els 1.200 homes de les tropes republicanes a Mataró a inicis de 1939. Malgrat l'ordre de retirada, en veure que els nacionals ben aviat ocuparien la ciutat i que els seus homes no podien oferir cap resistència per falta d'armes els va donar carta blanca: «He procurat sempre defensar els meus artillers», explica.

Abans de marxar, però, Segarra va veure amb els seus propis ulls com Enrique Líster, comandant republicà que es batia en retirada, feia explotar el pont de la riera d'Argentona, on diu que es va arribar a cavar trinxeres. I no només això, sinó que Segarra assegura que Líster va pujar amb un tanc per la Riera fins a arribar a l'altura de la Presó amb la intenció d'emportar-se els presoners.

Segarra, que va assistir a la presentació del documental 27-G. Bandera blanca –on es narrava el final de la guerra a la ciutat– confirma la teoria que Líster va ser a Mataró, mai contrastada. Fa poques setmanes, Miquel Torner, membre del grup Mataró-Canigó, es va posar en contacte amb el fill de Líster, que viu a França, per esbrinar-ho, però aquest no va trobar cap referència en els papers del seu pare.

Segarra va salvar la vida d'una forma curiosa. Ell es comunicava mitjançant el telègraf amb un empleat de la Renfe que treballava a l'estació de Portbou. Aquest li va recomanar de no anar a França, ja que els gendarmes tractaven molt malament els refugiats. I va decidir, amb 27 oficials més, amagar-se en una casa del carrer Sant Josep Oriol. Havent entrat els nacionals, va tornar a Badalona, on havia nascut i un mes més tard es va presentar al Govern Militar com a desertor. I no li va passar res. Veure-ho per creure.