'D'aquí valoro la llibertat d’expressar-te sense que ningú et digui res'

L’Eileen fa 23 anys que va arribar a Mataró. Llavors només tenia 13 anys i va venir juntament amb la seva mare, recentment casada amb un home que vivia a la capital del Maresme. Era la seva primera vegada a Espanya i en arribar va haver de reprendre els seus estudis cursant al col·legi Joanot Martorell. Tot i que l’Eileen recorda que els inicis van ser complicats i que li va costar adaptar-se als costums d’aquí, ara reconeix estar molt satisfeta amb el canvi: “M’agrada Catalunya, m’he adaptat al seu ambient i a la seva gent i ara em sento com a casa”.

Posteriorment va estudiar el curs d’higiene buco-dental i va muntar una clínica dental juntament amb el seu marit, que és odontòleg. “Primer la vam obrir a Argentona, on vam estar uns tres anys, fins que vam decidir que volíem engrandir-nos i vam venir a Mataró fa dos anys i mig”, comenta i recorda que “vam obrir Institut Dental Mataró en plena crisi, però era el moment de fer-ho i estem molt contents amb el resultat”.

Com van ser els inicis?
Quan vaig arribar hi havia molt poca immigració, era l’única nena estrangera i tothom em preguntava i mirava com parlava. Va ser una mica complicat i se’m feia estranya la gent i els costums, però mai vaig sentir cap falta de respecte ni racisme. No sabia parlar català i moltes vegades no entenia res. Abans de passar a l’institut, els professors van decidir que havia d’aprendre a parlar-lo bé.

Què et va sorprendre en arribar?
El fred que feia. Per a vosaltres, que esteu acostumats, Espanya no és un país fred, però per a mi sí i va ser un canvi brutal. També em va sorprendre el català. Sabia que existia però pensava que era més minoritari, fins que realment em vaig adonar que la gent sí que parlava molt l’idioma al carrer i que hi havia cultura catalana.

Quines diferències veus respecte a la vida a Cuba?
La gent aquí és més tancada, més de casa seva. A Cuba estem acostumats a viure pràcticament amb la porta i les finestres obertes i aquí la gent és diferent. També la llibertat d’expressar-te sense que ningú et digui res. Aquí pots dir el que vulguis, en canvi a Cuba no pots i tampoc tens llibertat per moltes altres coses. Per últim, els horaris. A Cuba la gent acaba de treballar a les 17h i té molt més temps lliure per reunir-se i gaudir d’una vida més ‘light’.

Què t’agrada de Mataró? I què milloraries?
M’agrada tot de Mataró. M’agrada la seva gent, l’ambient, el menjar, tinc les meves amistats aquí... Però, a nivell de ciutat, el comerç mataroní ha perdut molt i el que hi ha ara no té res a veure amb el que hi havia fa 23 anys. Abans es valorava més el petit comerç i la roba de qualitat, mentre que ara els comerços són més impersonals.

Com vius les festes mataronines?
Bé, però es podrien millorar. Les Santes no estan malament però el problema és que fora d’això no hi ha res més que t’animi. Hauria d’haver-hi més festes d’hivern i no només a l’estiu. Crec que es potencia molt poc aquest àmbit i que hi ha marge per fer moltes més coses.

Què trobes a faltar de Cuba?
El fet que de qualsevol cosa es faci una festa. Pots estar tranquil·lament parlant amb algú, entra un amic amb una guitarra i ja està la festa muntada. En canvi aquí ha d’estar tot molt més programat i ningú se surt mai d’allò establert. L’alegria de la gent és diferent, potser també l’acompanya el clima.

Tens previst continuar a Mataró?
Sí, mai m’he plantejat tornar a viure a Cuba. Em quedo amb la vida d’aquí, m’he fet a això i ja no podria tornar a acostumar-m’hi a aquell sistema de vida. Després d’haver viscut a un lloc com Catalunya amb llibertat i on ho tens tot, tornar a un país com Cuba em costaria molt. Aquí tinc més privacitat i faig el que vull.