CUP: La revàlida d’una veu alternativa

L’entrada de la CUP al consistori mataroní va ser una de les grans notícies de les eleccions de 2007. Xavier Safont-Tria ha estat el regidor de la CUP durant aquests quatre anys i ara torna a encapçalar la llista, com a referent d’una formació que ha intentat afrontar el seu nou paper en l’àmbit institucional sense renegar dels seus pals de paller: la política de base, de mètodes assemblearis, arrelada al carrer i al teixit associatiu, i que té com a horitzó un canvi de model social.

Un equilibri complex que acaba condicionant el seu paper en el sí del consistori. Es fa difícil veure la CUP formant part de cap govern, del color que sigui, o fins i tot votant-hi a favor en la sessió d’investidura. Se senten moltes còmodes exercint de veu crítica des de l’oposició -ja sigui contra els excessos neoliberals de la dreta o contra l’esquerra tradicional que consideren caduca- sense haver d’atendre responsabilitats executives. No semblen disposats a abandonar aquest paper. La qüestió és si aquest plantejament “a la contra” serà suficient per sumar més vots i que Safont-Tria entri acompanyat a l’Ajuntament, principal objectiu de la formació.

Els partits del govern han acusat la CUP de posar totes les traves possibles a l’arribada del Corte Inglés. Són els únics que no es mostren obertament favorable a la locomotora comercial, cosa que els pot jugar en contra ja que el projecte compta amb un ampli consens polític i ciutadà per les oportunitat comercials i llocs de treball que ha de generar. La CUP confia que l’electorat vegi que el seu paper durant aquests quatre anys ha anat molt més enllà de Can Fàbregas, però no poden evitar que les seves sigles vagin lligades a la polèmica amb el Corte Inglés i l’antiga farinera.