Culla evoca la coherència política del catalanisme el darrer segle

L'historiador Joan B. Culla va assegurar ahir dimarts dia 14 a la seu d'Òmnium Cultural de Mataró que la trajectòria històrica del catalanisme permet afirmar que aquest moviment és l'expressió tenaç d'una voluntat política real i va reclamar d'aquesta manera la seva coherència: "Si aquest moviment polític fa almenys 113 anys que existeix deu ser que no és una enganyifa", va dir.

En una llarga conferència, Culla va repassar l'evolució del catalanisme des que sorgeix com a moviment prepolític amb la Renaixença fins a l'aprovació de l'Estatut de 1979. "Abans de ser una força política el catalanisme va ser un llenguatge, una cultura política com qualsevol moviment socio-polític de masses", va explicar.

L'historiador va situar al 1892, amb l'elaboració de les anomenades Bases de Manresa, l'inici del catalanisme reivindicatiu, tot i que fins el 1901 no va aparèixer el primer gran partit polític, la Lliga Catalanista. "Les Bases seran el programa de màxims del catalanisme durant dues dècades", va assegurar Culla, recordant que es demanava una gran autonomia fiscal, que el català fos l'única llengua oficial i que tots els cossos de seguretat fossin controlats des de Catalunya.

Posteriorment, el professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va apuntar que l'escenari plantejat els anys següents per la Lliga Catalanista de Prat de la Riba i Cambó seria molt més baix que el reclamat a les Bases de Manresa. I que d'aquesta concepció a la baixa en sortiria la Mancomunitat de Catalunya, un ens del qual Culla va remarcar que no tenia cap competència política i que per tant no es pot considerar que fos el primer autònom català: "De competències polítiques no en tenia ni un àtom, va ser simplement la posada en comú de les mínimes competències administratives de les quatre diputacions catalanes que ja es tenien", va dir. Tot i això, Culla va assegurar que l'experiència va tenir un caràcter positiu.

L'historiador va repassar el moment d'optimisme que es va respirar a Catalunya després de la Primera Guerra Mundial degut a les promeses autodeterministes fixades pel president nordamericà del moment, Woodrow Wilson, i la redacció del primer projecte d'Estatut d'Autonomia, el 1919, auspiciat per la Mancomunitat. Aquest tenia un plantejament autonomista en el marc d'una Espanya federal, fiscalment amb un sistema a la vasca i amb un caràcter pragmàtic i prudent. Un projecte que va rebre un rebuig frontal de Madrid i que possibilitaria, segons Culla, el naixement dels primers grups netament independentistes.

L'arribada de la República, el moment d'or
L'adveniment de la República el 1931 va representar segons l'historiador el moment esperat durant dècades per aconseguir l'anhelada autonomia política. Fruit de l'efervescència del moment aquell mateix any es va començar a redactar a Núria un Estatut d'Autonomia que es demostraria excessivament avançat, ja que la Constitució republicana instituiria finalment un estat no federal sinó "integral" -unitari però amb possibilitat de crear autonomies limitades-.

L'Estatut del 32, que és el que finalment es va aprovar, va rebaixar espectacularment el nivell d'autogovern català demanat finalment: "En general és molt millor l'Estatut actual que el del 32, tot i que en una època se'l va mitificar molt". Culla va recordar que aquest Estatut hauria permès una doble xarxa escolar, que podria haver esdevingut "un desastre" pel país si l'Estatut hagués durat més enllà de la Guerra Civil.

Finalment, el professor de la UAB va explicar que les claus per entendre el resultat del procés de redacció de l'Estatut del 1979 van ser la falta d'experiència de govern dels redactors, el desconeixement real del règim fiscal del País Basc i Navarra, la remor de fons d'un possible cop d'estat en el cas que s'avancés "excessivament" en el reconeixement de Catalunya i la fluixa presència dels nacionalisme català -hi va comptar CiU i ERC- a la primera legislatura del Parlament.