La crispació política, més virtual que real: “és postureig”

Qualsevol persona que miri de seguir l’actualitat a través de mitjans i del debat públic a través de les xarxes pot concordar amb la sensació que el nivell de crispació i crítica que impera és elevat. Pel to, per la intensitat, pel contingut. Estem parlant de comentaris en portals com per exemple Capgros.com però també d’interaccions i respostes directes als perfils públics de polítics o partits. És una tònica general? Probablement. Però òbviament a nivell local, amb la caixa de ressonància més a la vora, tot plegat sembla que faci més soroll. És real aquesta crispació o és una distorsió de la xarxa?

Aquesta setmana el PSC de Mataró aixecava la mà i denunciava públicament que hi ha bots que ataquen sistemàticament l’alcalde David Bote i la ciutat, aportant com a dades les procedències exòtiques i remotes de comentaris i publicacions. I apuntaven directament a “la ultradreta” que és la manera genèrica de referir-se a Vox. La resta d'oposició ha relativitzat la queixa. La queixa socialista arriba (el context sempre és important) a mig any d’unes eleccions municipals que, per la sobreexposició mediàtica i social de la figura de l’alcalde després de dos mandats, poden tenir tints plebiscitaris sobre ell i el seu projecte. 

El mataroní Toni Rodon, politòleg, professor de la UPF i investigador és una veu de referència per analitzar si realment la crispació és la qüestió essencial del moment polític. Explica que “actualment ni a Catalunya ni a Espanya no hi ha una alta crispació, no hi ha una gran polarització, els estudis ho demostren”. Llavors d’on ve aquesta agror? “Molta d’aquesta crispació és virtual i no real. Ens diem el nom del porc a les xarxes i en canvi en el dia a dia interactuem sense problemes. No és un comportament social o polític, aquesta crispació, és una actitud, un postureig que es diu ara”.

La ultradreta i el PSC

Rodon alerta que “és cert que la ultradreta tradicionalment mobilitza votants amb la crispació i per tant la fomenta però els estudis demostren que el transvasament de vots de la socialdemocràcia a la ultradreta és molt poc”. En aquest sentit contextualitza la denúncia del PSC mataroní en “una percepció comuna de tot el PSC que es queixa ara una retòria agressiva de la ultradreta quan aquesta ja hi és de fa temps. Però és ara que els interessa denunciar-ho més. Interpreten que fent-ho faran dues coses: alguns votants que podrien marxar a Vox els frenen i sobretot mobilitzen votants que es voldrien abstenir”.

Rodon emmarca en aquesta lògica l’acció i les queixes del PSC i explica que “a les eleccions avui en dia no es va convèncer els altres sinó a mobilitzar els teus votants. Els socialistes pateixen per una sèrie de vots dels barris mal anomenats perifèrics i fa per retenir-los”. 

Un problema més de xarxa que de xarxes

El politòleg mataroní explica que “per contra del que es diu que a Twitter tenim una bombolla, això no és cert. Està estudiat que a Twitter tenim més interaccions amb gent que pensa diferent que no pas a la vida real, perquè en el dia a dia es parla poc de política. A Twitter, veiem comparticions i retuits d’altra gent”. On hi ha realment aquestes discussions polítiques de bombolla no és a les xarxes socials, alerta, sinó a la xarxa. “Al Whatsapp, als grups de Facebook que tenen patrons que es reprodueixen a moltes ciutats, és allà on circula aquesta quantitat de burrades que efectivament pot desencadenar crispació”, rebla.

L’ecosistema de grups de Facebook propis de la ciutat de Mataró és conegut, se’n coneix la tendència i aniria en aquesta línia clarament.