Cop de força de la coordinadora Preservem el Maresme

Les recents declaracions del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Lluís Recoder, assegurant que parlaria amb el territori sobre possibles modificacions al projecte de construcció de laterals a l’autopista del Maresme, semblen haver esperonat les entitats que formen part de la coordinadora Preservem el Maresme. Aquest dijous, dia 3 a la sala de cinema del Foment Mataroní, prop de 200 assistents van seguir l’acte organitzat per la plataforma, en què, a més a més d’oposar-se als laterals, va concretar alternatives per tal de millorar els accessos a la capital de la comarca.

Dalt l’escenari, l’arquitecte i urbanista Agàpit Borràs, l’exdirigent d’Unió de Pagesos Pep Riera, i l’enginyer tècnic i membre de l’Associació per la Promoció del Transport Públic, Albert Gragera, es van preguntar una vegada i una altra a qui beneficia un projecte com el dels laterals, amb un cost de 113,8 milions d’euros. “Els ho hem preguntat (a dirigents polítics i tècnics) en diverses reunions i no ens ho han sabut respondre”, va declarar Riera, mentre Gragera afegia que “ells mateixos ens han reconegut que l’obra no solucionarà els col·lapses que es donen a la sortida de Mataró Oest”. En aquest sentit, Agàpit Borràs té clar que es tracta “del pas que consideren necessari per fer l’autovia del nord-est peninsular que enllaci amb la Jonquera, i per tant a qui segur que no beneficia l’obra és al territori”. Paral·lelament, va afegir, “això pot repercutir en què seguim pagant el peatge de Vilassar molts més anys dels previstos, ja que no hi renunciaran pas”. L’obra contempla afegir dos carrils per banda en un tram de 8,4 quilòmetres, i la construcció de dos nous túnels, sis viaductes i sis ponts. “Hi ha camp per córrer en el tema, tenim feina a fer, ja que hem observat que no hi ha unanimitat en cap partit polític, i a més l’economia no està per a aquestes inversions”, assenyalava Riera.

“Acupuntura urbana”
Les alternatives de la coordinadora les defineix Agàpit Borràs com a “acupuntura urbana”, petites intervencions molt menys costoses i que van directes a l’arrel del problema. Gragera va exposar sobre plano la possibilitat de fer una nova sortida i rotonda entre la de Mataró Oest i la de Mataró Nord, i modificacions puntuals a les ja existents. També va parlar de carrils exclusius, a la Ronda de Mataró, per al transport públic i per als vehicles privats que portin un mínim de tres persones, i reduir a 80 km/h la velocitat a la pujada prèvia a la sortida de Mataró Oest venint de Barcelona, “el que permetria passar de tres a quatre carrils”, va dir. Tots els ponents, però, van demanar per damunt de tot la priorització del transport públic: “En aquest país, mentre anem planificant tren, anem construint autovies”, va declarar Gragera, mentre Lluís Mas, portaveu de la coordinadora, va denunciar que “el projecte dels laterals de l’autopista s’ha explicat molt poc a la població, i el poc que s’ha fet ho han venut com una millora dels accessos de Mataró i d’autovia fins a Barcelona, i això no és veritat”.