CONTRACRÒNICA: Els deu metres, TV3 i el show de David Madí

El mateix indret i la mateixa moqueta al terra –cedida per l'Ajuntament de Premià de Mar també- que diumenge passat en el míting de Maragall. Ahir, però, els llogaters de l'Eusebi Millan eren uns altres i el show que s'hi representava perseguia els fins contraris als de fa sis dies. El mateix lloc ben bé no, perquè si algú es va entretenir a mirar per la porta del darrera del pavelló podria haver comprovat que hi havia uns deu o dotze metres totalment buits –amb ‘segurates' vigilant-lo, això sí- per reforçar la sensació que la pista poliesportiva –amb les cadires ben enganxades les unes amb les altres- estava plena de gom a gom. A dins un periodista deia que hi havia més gent que l'altre dia, mentre un altre diu exactament el revés. Si fa no fa, vaja.

Els mítings de Convergència i Unió són un muntatge que fa goig de veure, espectacular. Són una espècie de show televisiu, una obra de teatre que va de ‘bolos' i cada dia surt una mica millor. No és que els mítings socialistes no estiguin ben muntats, però és que els de CiU són una passada. L'espectacle comença amb un speaker a l'americana i un grup de música tocant l'himne de la campanya en directe… i s'acaba amb una senyera onejant per sobre de tots els assistents i una pluja de paperets grocs i vermells omplint tot l'escenari, com si fóssim en una d'aquelles desfilades dels marines enmig de Nova York.

El míting, això cal deixar-ho clar, té avui i sempre dues parts. La que va des de l'inici del show fins a les 20.43 i la que va des de ¾ de 9 fins al final. I què passa entre les 20.43 i les 20.45? Doncs que TV3, el Déu mediàtic de Catalunya, conecta en directe enmig del Telenotícies. I és clar, de cop i volta al míting passen d'haver-hi 800 o 900 persones a una audiència potencial de mig milió de persones, per exemple. És l'oportunitat d'or, el moment més important del dia. Artur Mas té en el faristol un cronòmetre que comença un compte enrera de dos minuts quan són les 20.41, amb la pretensió que es vagi centrant i es prepari per donar el missatge del dia. I al cap de dos minuts Joan Carles Peris saluda als presentadors de Sant Joan Despí i dóna pas a Artur Mas. Aquest apunta bé i –quan se li encén un pilot vermell que també té al faristol- dispara encara millor, amb contundència. “Ha fet un bon tall”, diuen els periodistes.

Al fons de tot, amb cara de “encara remuntarem” es passeja el cap de campanya de Mas, David Madí, conegut vulgarment com “l'home de les enquestes” i, d'entre els presents, segurament l'home que més ha influït a l'hora de construïr el personatge mediàtic que és Artur Mas; un home que acaba d'interpretar un magnífic paper. Si Artur Mas es dediqués al cine, seria una brillant promesa.