Continuarà...

Ja ho vaig dir jo: “Diumenge serà una nit emocionant”. I ho va ser. EmoCiUnant. La història ja la sabíem. Hi havia una vegada, uns socialistes feliços que proclamaven la victòria. A l’hora de la veritat, però, van perdre per escons. I els socialistes infeliços van ploriquejar que havien tret més vots. Ves què havien de dir! Títol de la pel·lícula: ‘Pesadilla antes de Navidad’. El fet és que aquesta segona entrega, els guionistes s’han superat.

Un ‘thriller’ polític d’alta volada. A mesura que avançava la nit, s’ajustaven els resultats. Tant i tant que al final l’únic que està virtualment al Govern és el tercer en joc, ERC. I seran ells qui deixin entrar els uns o els altres. Un paper difícil. Traïció progressista o traïció nacionalista.

A la seu del PSC, no feia falta no feia falta seguir l’escrutini. N’hi havia prou amb el contraplà: llegint les cares dels assistents. Somriures confiats, quan gairebé totes les enquestes els donaven la victòria. Grans riallades, quan CiU va treure un sondeig propi que girava la truita. Estupefacció, quan la truita va girar. Els companys de la premsa gràfica s’inflaven a captar aquests rostres. Suor, mirades de biaix, esbufecs, llavis mossegats. Un silenci que es podia remenar amb cullera.

Ràdios, teles i agències –narradors en directe d’aquest relat d’intriga– bullien de tensió. Llavors van esclatar els aplaudiments. D’entre la multitud, sorgia un caparró blanc! L’ovació era més de consol que d’alegria, però en Maragall no ho va entendre així. Va proclamar solemnement el triomf del canvi, el triomf de les esquerres.

El cas és que encara està per decidir de quin cantó cau el Govern. Aquí la gràcia. No puc tancar el diari amb un “The end”, sinó amb un “To be continued...”.