“Comparat amb els que teníem abans, l’Aitor és una benedicció”

Moltes de les coses que tinc al pis me les han donat els mateixos veïns”, explica l’Aitor. El somier del llit, per exemple, és un regal de la Jennifer Aguilar, la presidenta de la comunitat. “Ens coneixem des que érem així de petits!”. L’Aitor avui té 37 anys i segueix vivint al mateix bloc de pisos que quan era marrec, a la plaça Gatassa de Cerdanyola. Però enlloc de fer-ho a casa dels seus pares, ho fa un pis per sobre, al 3r 2a, i com a ocupa. El pis no és seu, però a la comunitat, que li ha donat ple consentiment, això no li importa pas. “Comparat amb el que hi teníem abans, l’Aitor és una benedicció”, diu la Jennifer.

“Amb els antics ocupes ens trobàvem de tot: xeringues pel terra, gent desconeguda rondant a la matinada, crits..." (Jénnifer Aguilar

El pis va quedar buit fa més de dos anys, quan la parella que hi vivia es va divorciar. El van deixar a mig reformar, així que ja es trobava en un estat força malmès quan el van ocupar. Els veïns van viure uns mesos infernals amb els primers ocupes ja que, segons expliquen, utilitzaven el pis com a base per al tràfic de drogues. L’escala era un cúmul de sorpreses desagradables a diari. “Ens trobàvem de tot: xeringues pel terra, gent desconeguda rondant a la matinada, crits... Viure així era insostenible”, explica la Jennifer.

La solució de l'Aitor

Després que els Mossos d’Esquadra hi intervinguessin diverses vegades, els ocupants van acabar marxant, però amb el pis buit els veïns sabien que correria la veu i que tard o d’hora hi tornarien a tenir habitants indesitjats. La solució va arribar a proposta de l’Aitor, veí de la mateixa comunitat. “Els meus pares estaven llavors en una situació econòmica molt dolenta i em sentia obligat a deixar el niu”, explica ell. Però no tenia la manera com pagar-se un pis, ja que portava una llarga temporada a l’atur trencada tan sols per petites feines precàries. “Ens va reunir als veïns, va exposar-nos la seva situació i ens va proposar traslladar-se al pis buit, i li vam dir que endavant”, recorda la presidenta de la comunitat. D’això ja en fa més d’un any i la convivència al bloc de la plaça Gatassa ha millorat notablement. “No crea cap molèstia, al contrari, i fins i tot frega l’escala, cosa que altres veïns no fan”, explica la Jennifer, que matisa que ella no està d’acord amb les ocupacions. “Les coses s’haurien de fer per vies legals i tothom hauria de pagar els seus impostos... Però mira, si han de ser com l’Aitor i no com els d’abans, que en vinguin 50 com ell!”.

“Avui no tinc res amb què pagar el pis però espero que en el futur sí” (Aitor)

Aitor ha arreglat el pis, reparant-ne el terra i arranjat una mica la cuina i el bany, i avui el té en un estat presentable. Fins i tot ha reservat una habitació per als seus ocells, la seva gran passió. Té la llum punxada, mentre que l’aigua l’ha d’anar a buscar cada dia a la font de la plaça Gatassa. L'any passat l’Aitor va rebre una carta del BBVA on se li notificava l’obertura d’un procés judicial de llançament. Però ell confia que podrà arribar a un acord amb perquè li acabin cedint el pis per un lloguer assumible. “Avui no tinc res amb què pagar-lo però espero que en el futur sí”, assegura l’Aitor, que està acabant un curs de cambrer al Gremi d’Hosteleria i espera trobar feina en el sector aquest estiu.