Comas: 'No descarto que el curs que ve haguem d’habilitar barracons'

S'han acabat les vacances, finalment...
Sí.
En fan masses de vacances els estudiants?
És una opinió compartida per pràcticament tots els pares i mares. Una altra cosa és com hauríem de repertir les vacances en el conjunt del curs.
A Mataró el curs ha començat agitat amb la ‘moguda' de les escoles bressol. Ja hi ha acord absolut?
El fons de les coses que van fer que veiéssim el problema des de punts de vista diferents continua essent-hi.
Però almenys s'ha assolit l'objectiu polític.
L'objectiu era aprofitar al màxim el potencial de les nostres escoles bressol per poder servir el major nombre de població en termes de qualitat acceptable. Ho hem fet parlant i escoltant, però al capdavall decidint. Si en algun moment s'ha plantejat com un dilema entre el col·lectiu més implicat en el funcionament i l'interès general de la població, ens hem decantat clarament pel segon.
Molta gent de la que s'ha revoltat era del mateix partit que vostè. S'ha incomplert alguna promesa electoral?
No s'ha fet un augment de ràtios pura i simple. Sinó que s'han aplicat una sèrie de mesures apaivagadores de l'efecte negatiu que pot provocar l'augment de nens. No és el mateix. No tinc la percepció d'haver incomplert cap promesa.
Es dóna per tancat el conflicte?
No. Tenim les esperances dipositades en el desenvolupament de la nova Llei de Creació de Llars d'Infants de Qualitat que és fruit d'una iniciativa legislativa popular. La llei és molt escueta però diu el què ha de dir: primer planteja la necessitat d'establir el concepte de xarxa pública de llars d'infants per arribar a la suficiència d'oferta que el país necessita. Després estableix el comprimís del Govern de crear 30.000 noves places públiques entre el 2004-2008 i finalment afegeix que caldrà preveure en els pressupostos necessaris. Però a més, diu que el Govern desenvoluparà les condicions per garantir la qualitat que anomena la llei. Entenem doncs que tindrem una norma que establirà ràtios, nombre de professorats i equipaments necessaris.
Quantes noves escoles serien necessàries?
Avui com a mínim tres més d'una mida estàndard.
Mataró no és de les ciutats més necessitades, oi?
Podríem caure en la paradoxa que alhora d'establir el mapa mínim de necessitats per crear aquestes 30.000 noves places no se'ns considerés de la mateixa manera que altres municipis precisament perquè disposem de més serveis. Per tant el Govern haurà de tenir en compte l'esforç que han fet moltes ciutats per dotar-se d'aquesta oferta.
Durant aquest mandat se'n faran dues.
Tenim un compromís contret davant la ciutadania en aquest sentit. Però més enllà del 2007 el Govern que hi hagi ha de continuar pensant que aquest és un àmbit en el que cal focalitzar esforços.
Quan les tindrem?
Els pressupostos del 2005 contemplen part de la inversió per construir la primera de les dues escoles bressol, a la Via Europa, que s'hauria d'acabar el 2006. Posteriorment se'n construirà una segona a Cal Collut.
El problema de l'escolarització no s'acaba amb les escoles bressol.
També tindrem dèficit important en la segona etapa de l'educació infantil (3-6) i la primària. Per això plantegem que a la Via Europa es fes alhora l'escola bressol i l'escola primària. S'està estudiant juntament amb la Generalitat.
Quin paper hi juga la xarxa privada?
La Llei orgànica del dret de l'educació per primera vegada introdueix el concepte de la concertació. Es va veure que era necessària la xarxa privada per l'escolarització completa de la població, que recordem-ho és una obligació dels poders públics. En aquest sentit l'aportació de recursos públics a la xarxa privada és perquè ajuden a l'escolarització general. En el cas de l'escola bressol com que no estem en etapa d'escolarització obligatòria no s'ha contemplat i avui per avui no es contempla.
Les escoles bressol privades se senten desamparades
En un horitzó de futur més ordenat caldrà que coexisteixi una xarxa pública de qualitat i suficient amb una xarxa privada. Però s'ha de dir que la xarxa pública no representa cap competència per a les privades. En tot cas, les privades pateixen altres problemes. El primer un marc jurídic que no és clar sobre quins requisits han de complir. Tenir una llar d'infants amb tots els ets i uts vol dir un esforç empresarial important. Hi ha moltes escoles bressol de titularitat privada que amb la normativa existent tindrien grans dificultats. L'altre gran problema que tenen és que fruit de la demanda ha emergit el sector de les ludoteques, que la seva necessitat hauria de ser un altre, però que acaben actuant de llars d'infants que no compleixen cap normativa específica.
Reclamen tenir la llista d'admesos a la pública per organitzar la seva pròpia llista de prematriculats.
Les dades privades dels ciutadans respecte un servei públic no es poden passar a ningú. La descoordinació l'acaben pagant els pares...
Ens hem reunit vàries vegades amb la coordinadora de llars d'infants privades. Però cal tenir en compte que és una activitat d'iniciativa privada, de caràcter empresarial i amb finalitat educativa que no està regulat. Un centre educatiu amb dotació pública mai pot cobrar res per matrícula, ni per reserva de places.
Els horaris de les escoles bressol són impossibles per a una família treballadora
És una reflexió oportuna. L'escola bressol fa la doble funció de servei educatiu important però també té una vessant d'ajudar a la funció educativa de la família, que és la originària. En aquest sentit ens hem de replantejar horaris. El debat està molt verd. El que està clar és que els horaris i els calendaris dels serveis públics o privats no estan al servei del que pretenem que siguin.
Vostè ha disparat l'alarma sobre el dèficit de places escolars.
Tenim tota la capacitat dels centres públics i concertats coberta. Estem al límit de la capacitat de les aules i del nombre d'aules per escoles.
La situació és preocupant.
Fins al punt que en funció de com vagi la matrícula viva podem arribar a tenir alguna dificultat d'escolarització que provocaria situacions d'emergència.
Vol dir barracons?
En els pròxims anys tindrem increment de demanda. No descarto en absolut que el curs que ve, el setembre del 2005, haguem d'habilitar mòduls prefabricats. Perquè entenc que el més important és escolaritzar tots els nens i nenes amb condicions.
Té el pronòstic fet?
Estem vivint una sèrie de vectors diferents. La generació del baby boom està en edat reproductiva. Els índexs de natalitat repunten. La ciutat ha crescut físicament molt en els últims deu anys i el seu potencial de creixement demògrafic encara no s'ha manifestat en la seva plenitud. I per últim som una ciutat acollidora d'immigració i no hi ha res que faci pensar que ho deixarem de ser. Estem fent un estudi sobre l'evolució esperable de la població per fer una projecció fins al 2013.