Comarca a dues velocitats

Manquen cinc minuts per a ¾ d’11 del matí, i el bus que ve de Canyamars s’atura a la parada de Dosrius per anar en direcció a Mataró. “Són molt puntuals, d’això no ens podem queixar”, explica una passatgera que s’enfila per les escales del vehicle en aquesta parada, Emilia Salguero. No té carnet de conduir ni cap intenció de treure-se’l, i es desplaça sovint a la capital del Maresme per motius familiars. “Acostuma a anar bastant ple, però ens acabem coneixent tots i aprofitem el viatge per conversar, o a vegades per llegir”, diu. Segons dades de la Direcció General del Transport i Mobilitat, durant l’any passat (fins el novembre) van comptabilitzar-se 8.804 passatges en aquest trajecte. Antonio Verde el fa cada dia. Porta una crossa i va a Mataró per a les sessions de rehabilitació. No es mostra gaire content del servei: “Per a una persona amb dificultats de mobilitat, pujar en aquests autobusos resulta complicat, i a vegades en vénen alguns d’atrotinats, de l’any de la picó”, explica mentre el vehicle s’atura a Argentona.

Des del Consell Comarcal del Maresme, el seu president, Josep Jo, també alcalde de Dosrius, parla de les dificultats d’unir els pobles d’interior de la comarca: “S’estan fent avenços importants. Recordo que fa deu anys hi havia tres expedicions de Dosrius a Mataró, i ara n’hi ha una dotzena. Però el transport públic és de per sí deficitari, i el diner públic és limitat i s’arriba on es pot. El que no es cobreix amb els tiquets venuts ho aporta la Generalitat i, en alguns casos, els ajuntaments, i seria del tot injustificable mantenir línies en què en els trajectes hi anessin un o dos passatgers. En aquesta comarca es va fer un urbanisme insostenible a partir dels anys 60 del segle passat, i quan es va a viure a segons quina urbanització cal entendre que el transport públic no t’arribarà a la porta de casa”, considera. Albert Gragera és el representant al Maresme de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), i es mostra força crític: “L’autobús és el gran marginat de la comarca. La seva flexibilitat com a mode de transport ha resultat la seva perdició. Les connexions intermunicipals han patit una planificació molt desencertada, on només s’ha tingut en compte la cobertura del territori, arribar a tots els nuclis, però no pas el servei que s’està oferint. Les línies d’autobús actuals tenen unes freqüències de pas realment ridícules i uns temps de viatge enormement llargs, cosa que fa que no resultin en cap cas una alternativa competitiva i quedin relegats només a serveis per a usuaris captius, que no tenen cap altra alternativa de transport”, opina. Un d’aquests “usuaris captius” pot ser Nani Fernández, una jove que des de fa un parell d’anys fins a quatre vegades al dia pren els busos que uneixen Dosrius i Mataró: “El més important és que no se t’escapi, perquè, si no, pot ser que t’hagis d’esperar una hora i mitja... Ara m’estic traient el carnet de conduir, i quan el tingui aniré amb cotxe, perquè amb l’autobús es perd molt de temps”, sentencia.

Arribar sempre al tren
Després d’algunes aturades a Mataró, el bus arriba a la plaça de Miquel Biada, davant de l’estació de tren, a ¼ de 12. Cal creuar la pacificada carretera i esperar a que passi el tren cap a Arenys de Mar, al cap d’un quart d’hora. És aquesta quasi sempre l’única manera per desplaçar-se entre dos municipis d’interior: baixar fins a la línia de la costa, pujar al tren, anar fins a un altre municipi de la costa, i endinsar-se de nou cap a l’interior. Arribats a Arenys de Mar, el minibús a Arenys de Munt no triga ni un minut en aparèixer. “Les empreses intenten coordinar que quadrin els horaris, i les arribades i sortides de tren acostumen a ser la referència. Però això no sempre funciona, ja sigui perquè s’endarrereix el tren o perquè l’autobús s’ha trobat amb alguna incidència”, comenta el president del Consell Comarcal. El vehicle és molt petit i va ple a vessar, amb passatgers drets. Sembla aquesta una línia molt utilitzada, i ho confirmen les dades: al llarg de tot l’any passat van pujar-hi 254.108 viatgers. “N’hi hauria d’haver més, de busos”, diu Elvira Ortiz, que es considera una “gran defensora de l’ús del transport públic, però precisament per això vull que millori. Per exemple, de trens entre Mataró i Barcelona en surten cada moment, però de Mataró cap al nord és ben diferent, i a partir de les 8 del vespre no sé què passa que sempre van amb retard”. Parla amb coneixement de causa, ja que viu a Arenys de Munt i treballa a Badalona, i es desplaça cada dia amb bus i tren.
A les 12 en punt l’autobús arriba a Arenys de Munt, fi del trajecte previst. En total, una hora i vint minuts des del moment de la sortida; amb cotxe es pot anar d’un municipi a l’altre en menys de mitja hora. Sens dubte, un mal negoci si es mira només des del punt de vista temporal, encara que es pot intentar equilibrar la balança pensant en el cost econòmic que ha tingut aquesta opció de desplaçament, el bé el medi ambient, o que durant el trajecte, a diferència de si es condueix, es pot fer una becaina, llegir o badar mirant el paisatge. Josep Jo es mostra optimista de cara al futur: “Les administracions són, avui en dia, molt conscients de la importància del transport públic, i ja hi ha sobre la taula grans projectes per als propers anys, com el tren orbital, que acostarà aquest mitjà de transport a municipis que avui no en tenen, o el desplaçament de la línia de tren de la costa per l’interior de les ciutats, que farà que les estacions siguin més properes a molts més habitants”. Per a la PTP cal anar més lluny per a què més persones optin pel transport públic o facin un ús més sostenible del vehicle privat: “La solució de la mobilitat al Maresme és la gestió eficient de les infraestructures actuals i realitzar les inversions estratègiques oportunes. Cal optar per motivar decisions eficients als usuaris per mitjà de tarifes variables segons el moment del dia i situació de congestió, així com premiar els vehicles d’alta ocupació i baixes emissions amb descomptes que siguin una motivació”, proposa Albert Gragera.