Una de les urnes, durant l'1-O. Foto. R. G.
Una de les urnes, durant l'1-O. Foto. R. G.

Com van arribar les urnes a Mataró?

Es van amagar en un magatzem als afores i en diverses cases particulars, i es van traslladar als col·legis electorals camuflades en cotxes particulars

Com van arribar les urnes, tant perseguides per l’Estat espanyol, als col·legis electorals mataronins? I les paperetes? Com s’ho van fer els diferents punts de votació per coordinar-se i protegir-se de les accions policials? Gràcies a l’esforç de centenars de veïns, molts d’ells anònims i disposats a arriscar-se. L’organització del Referèndum amb tot un Estat en contra va requerir d’una logística oculta formada per una gran quantitat de voluntaris que, directament, se l’han jugada. Una xarxa de persones anònimes que van haver de fer el cor fort per dur a terme accions que en la majoria de circumstàncies realitzaria personal contractat per a l’ocasió i que no tindrien cap perill. Un autèntic “exèrcit” a l’ombra.

Les urnes havien arribat a Mataró feia setmanes, abans que s’iniciés el dispositiu policial de l’Estat per buscar-les

“Les urnes mataronines portaven mesos emmagatzemades en un magatzem als afores de la ciutat i en cases particulars”, explica un dels coordinadors del Referèndum a Mataró. Les mateixes “made in China” que va presentar el govern el divendres previ a l’1-O, tot un cop per a la policia i els serveis secrets de l’Estat que portaven setmanes buscant-les arreu infructuosament. Van ser distribuïdes a Mataró i a arreu del país des d’Elna, a la Catalunya Nord, on havien estat amagades. Però el més complex era traslladar-les al col·legis electorals. Es va dur a terme dissabte al vespre, en cotxes particulars. Per evitar aixecar suspicàcies, els encarregats de fer-ho van ser conductors “anònims”. “No podíem deixar-ho en mans de gent coneguda de les entitats sobiranistes o polítics, per no cridar l’atenció havien de ser ciutadans qualsevols”, expliquen les mateixes fonts. Amics, familiars, gent de confiança, si podia ser d’estètica “molt neutra” com ho apunten des de l’organització: “Entre ells, alguns que fins ara anaven a votar cada 4 anys, a la manifestació de l’11 de Setembre i poca cosa més”.

El dissabte previ a l’1-O desenes de conductors les van traslladar als col·legis en vehicles privats

Els conductors només sabien que se’ls enviaria un missatge amb instruccions d’on calia anar a buscar les urnes. Fins dissabte mateix no el van rebre. “Alguns van passar molts nervis, un d’ells em va explicar que va estar-se tot el dia següent malalt”. Les urnes es van carregar en una vintena de vehicles, cada un amb dos ocupants, i també hi havia més cotxes circulant per davant, com a mesura de control. Anaven camuflades en capses que simulaven ser de material escolar. L’objectiu era que passessin desapercebudes un cop deixades als col·legis electorals, ja que la majoria eren escoles i instituts. Molts dels ciutadans que hi van dormir la nit prèvia, com a mesura per “protegir” els col·legis de l’amenaça del precinte policial, ho van fer sense saber que ho feien al costat de les urnes. Les butlletes anaven a les mateixes capses. Un “pack” democràtic llest per ser usat.

Arxivat a:

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive