columna

A en Julià li agrada molt el cartell d'aquest any. La mà d'en Robafaves li fa recordar quan ell era UN nen i amb els seus DOS germans anaven a les dormides. Davant de la tanca amb altres nens, tots TRES cridaven “no n'hi ha prou” per evitar que cap dels QUATRE gegants (la Toneta, en Maneló, la Geganta i en Robafaves) entrés cap dins l'Ajuntament. De fet, aquells CINC dits que ha dibuixat en Marc Prat són el seu primer record de la festa major, quan els seus pares el portaven a totes hores darrere els gegants amb només SIS anys. El seu dia preferit era el 27, que és quan els gegants surten matí, migdia, tarda i vespre. Les matinades el despertaven a les SET del matí i es vestia ràpid per poder veure en Robafaves anant cap a l'Ofici. Encara que no havia dormit les VUIT hores que recomanen els pediatres, aguantava tot el dia sense cansar-se. Els gegants no acabaven fins les NOU tocades i tota la família havia de sopar de pressa i anar de casa a la platja en DEU minuts per estar ben asseguts a la sorra quan els focs comencessin a les ONZE. Recordant aquells temps en què veien com ballaven els gegants sota els DOTZE números del rellotge de l'ajuntament, en Julià va anar dimarts a la botiga de Les Santes. Tot i que va anar-hi amb temps de sobres (quan faltaven TRETZE minuts perquè obrissin ja era allà), va haver de fer una cua de CATORZE persones abans no va poder comprar la samarreta. Evidentment, en va comprar QUINZE. Potser va fer-ne un gra massa...