Colomer denuncia l’afusellament de mataronins innocents a la postguerra

La historiadora Margarida Colomer, autora del llibre “Guerra Civil a Mataró, 1936-1939”, va denunciar ahir durant una conferència a Can Palauet l'afusellament de mataronins innocents durant la postguerra. “Durant els primers anys del franquisme van ser víctimes de la repressió, contràriament a la propaganda franquista, aquells que no havien comès cap crim de sang durant la guerra, ja que aquells que podien ser condemnats ja havien fugit a l'exili”, va explicar ahir la historiadora. I, concretament a Mataró, ella que ha llegit quasi cinquanta processos judicials contra mataronins, va afegir: “La majoria de condemnats van ser acusats per matar al doctor Samsó -rector de Santa Maria- acte que tots ells no podien haver fet, per tant, molts innocents van ser afusellats perquè calia, fos com fos, trobar responsables i practicar una justícia clarament perversa”.

Aquesta conferència, centrada en la repressió franquista durant la postguerra a Mataró, i emmarcada en els actes adjunts a l'exposició “El camp de la bota”, també va servir per trencar alguns mites. Per exemple, a Mataró, a diferència d'altres ciutats catalanes, els rectors no van voler participar en els judicis dels Tribunals de Responsabilitats Polítiques com a testimonis acusadors i van ser pocs els casos de republicans delatats. “Molta gent que per revenja podia haver delatat algun altre ciutadà no ho va fer per principis, malgrat les pressions rebudes per les autoritats franquistes”, va assegurar la historiadora. Això va provocar que pocs veïns declaressin en nombrosos sumaris: “Hi ha noms de testimonis, persones amb molt d'odi acumulat, que es repeteixen a la majoria de casos”, va explicar Colomer.

L'acte també va comptar amb la presència Joan Montblanc, un dels documentalistes de l'exposició “El Camp de la Bota”, actualment visitable al Museu de Mataró. En aquest cas, l'historiador va explicar les dificultats que es troben per ampliar la informació existent sobre aquesta zona barcelonina d'afusellament de republicans durant les primeres dècades del franquisme. “Encara hi ha reticència a parlar sobre aquest tema, per una banda hi ha persones que no saben res perquè a casa seva s'havia silenciat, mentre que altres, ens recriminen que després de tants anys encara ningú s'hagi interessat pels seus familiars morts”, va explicar Montblanc. El cas de Mataró és significatiu: 13 mataronins van ser assassinats al Camp de la Bota, d'aquests només els familiars de 4 han volgut parlar amb els organitzadors de la mostra, i d'aquests només uns, els parents de l'alcalde Josep Abril, han volgut ser entrevistats.