Alguns encara se'n recorden de El Local, el mític bar musical situat a la Ronda Barceló, que va ser l'embrió de l'actual Clap. Allà van organitzar-s'hi concerts memorables com les repetides visites de Daniel el Higiénico i la Quartet de Baño Band, o de Jarabe de Palo quan encara era un grup que veia difoses les seves cançons a través d'un apassionat tràfic de maquetes. Precisament va ser el grup de Pau Donés el que va posar la cirereta del pastís dijous dia 27 al cinquè aniversari del Clap. Va ser com una mena de tancament del cercle, un loop que ha suposat un quinquenni d'actuacions musicals, teatrals, però també d'exposicions artístiques, cursos de dj's i projeccions de cinema.
Mirant enrere, Jordi Herreruela, un dels responsables del Clap, considera que el projecte està arribant al seu punt òptim de maduresa. El cinquè aniversari ens agafa en el millor moment comentava poc abans del concert d'aniversari a càrrec de Muchachito Bombo Inferno, divendres dia 28. El projecte de la Casa de la Música Popular suposa la iniciativa més ambiciosa de la cooperativa mataronina, un repte que els seus impulsors es veuen amb cor de tirar-lo endavant amb èxit. Com valora Herreruela, si hagués sorgit aquesta oportunitat abans, potser no ens hauríem llançat. Aquests cinc anys han sigut un període de formació.
Tot i la veterania de la sala, encara es poden trobar nouvinguts entre el públic dels concerts. Primeres visites com la de l'Anna, una jove de Barcelona que tenia una idea molt diferent del Clap. He vingut perquè m'agrada Muchachito Bombo Inferno. El local està molt bé, sent Mataró; me l'imaginava molt més petit, com un bar. De totes maneres, també es podien trobar habituals de la sala, com la mataronina Ruth Martínez. Com a local està molt bé i s'ho curren molt. M'agradaria però que hi haguessin més sales com aquesta a Mataró, per tenir més varietat expressava.
"Clap, clap, clap Muchachito"
Aplaudiments. Molts aplaudiments van rubricar l'actuació de Muchachito Bombo Infierno en el que suposava el concert d'aniversari del Clap, divendres dia 28. La formació barcelonina va protagonitzar una enèrgica posada en escena que va arribar a comptar amb una dotzena de persones sobre l'escenari, entre les quals s'hi trobaba un pintor que anava progressant en la seva obra a mida que avançava el concert.
La proposta de Muchachito, ex líder de Trimelón de Naranjus, combrega amb l'anomenat Raval Sound, confegit per bandes com Macaco o Color Humano. La batedora sonora mescla el mestissatge de Mano Negra amb el sentit de la festa de la Fundación Tony Manero. Un cop conclòs l'espectacle restava la sensació d'haver assitit al descobriment d'una banda que té molt a dir en el futur amb la seva actitud a l'estil Tarantino.
Comentaris