Martínez és el nom clau d'una crisi que no parteix de l'habitual enfrontament entre CDC i UDC per les llistes, sinó que s'origina dins mateix d'Unió. L'alcaldable de CiU, i vicepresident de CDC, Joan Mora, va dissenyar la seva candidatura mantenint els llocs que ocupava UDC el 2003 (el 3, el 5 i el 8) i segons fonts convergents, va consensuar els representants amb Martínez sense que el president d'UDC, Josep Lluís Martí, conegués el procés. Martí, regidor des del 1995, quedava per primera vegada fora de la llista i també Toni Valls, que havia col•laborat amb la confecció del nou programa. Els escollits eren el mateix Martínez, que pujava del 8 al 3, Isabel Martínez, una independent que complia la quota de paritat i el jove Pere Galbany. Els descartats van conèixer la notícia poques hores abans de l'executiva de la Federació, que va tenir lloc el dia 10 d'abril, i van votar en contra. Però el vot conjunt d'Unió (tres a favor, dos en contra i una abstenció), van donar la majoria a l'opció Martínez. Martí va demanar una moratòria per convocar l'executiva d'UDC i decidir la posició del partit en relació a la llista. Però el president de la federació, Joaquim Esperalba, no li va concedir i va donar la llista per ratificada. La publicació de la llista a capgros.com va provocar la dimissió de Valls, que va ser anunciada en roda de premsa l'endemà, i les dures declaracions de Martí, que va amenaçar en trencar la coalició. L'executiva d'UDC es va reunir el mateix dia 11, però tornaria a contradir el seu president. El divendres dia 13, el partit finalment emetia un comunicat oficial donant suport incondicional a la llista de Mora i deixant altra vegada a Martí en minoria. L'assemblea de la federació, del mateix dia 13, va ser una bassa d'oli. El canvi de lideratge a Unió és un fet, tot i que Martí posposa qualsevol decisió a l'assemblea d'UDC que tindrà lloc el dimarts 24.