CiU davant la seva gran oportunitat

“Si no sóc alcalde en aquestes eleccions, ho seré d’aquí quatre anys”. Aquestes paraules són de Joan Mora durant la campanya de les eleccions municipals de 2007. Arriba la segona convocatòria de l’alcaldable de Convergència i Unió amb un corrent favorable arreu de Catalunya que queda demostrat en les passades autonòmiques, i en el fet que el desgast de la fórmula tripartit ja ha passat factura en diversos indrets del territori català. La sensació de gran canvi, però, s’ha diluït en els quinze dies de campanya de CiU. El to eufòric previ als dies decisius ha deixat pas a un discurs més rebaixat en aquest sentit. Les picabaralles amb Baron pel tema de les Rondes de Mataró no han beneficiat a ningú, tampoc a Mora. Enlloc de contraposar un projecte de ciutat propi, s’ha alineat amb els grans eixos del govern socialista, fet que han aprofitat els seus rivals per recordar actituds passades de CiU, amb posicionaments tebis -a vegades contraris- en temes que han acabat donant per bons en campanya com el TecnoCampus, El Corte Inglés o les mateixes rondes. No ha estat una campanya de concrecions, sinó d’estirabots i un cos a cos estèril que no ajuda als qui no tenen xifres ni feina feta per posar sobre la taula com sí pot fer el PSC.
Segurament el desenvolupament de la campanya electoral i el dubte de si CiU ha aconseguit calar o no en els barris són els dos principals contratemps quan ho tenen, en principi, més a favor que mai: època de canvis a nivell polític i resultats històrics a Mataró en les últimes autonòmiques. Potser l’aritmètica post-electoral, on només podran governar amb una possible sociovergència o un pacte amb el PP ajuden, també, ha rebaixar l’eufòria de gran canvi. Per si de cas.