Les cases natals de Salvador Dalí i de Puig i Cadafalch

Qualsevol dia és una bona excusa per anar a Figueres i visitar -per exemple- la Casa Natal de Salvador Dalí. L’Ajuntament de Figueres i la seva regidoria de Cultura tenen ben present explotar tot el que fa referència al seu fill il·lustre Salvador Dalí, començant per la seva casa natal, el Museu Dalí, el castell de Púbol, I el que faci falta. Tenen molt clar que la seva figura i la seva obra és un excel·lent reclam de cara els visitants d’aquest artista surrealista. Chapeau per Figueres. I ben fet que fan. Ciutats com Figueres mostren orgulloses els valors culturals dels seus fills més il·lustres. I preserven -sobretot- la casa natal on van néixer.

L’Ajuntament de Mataró- en canvi-, ignora, amaga, subestima els valors tan o més valuosos -en terme generals- del nostre possible Fill Més Il·lustre que tenim com va ser Josep Puig i Cadafalch (nat al Carreró, número 39, destacat arquitecte modernista junt amb Antoni Gaudí i Domènec i Muntaner,) historiador, arqueòleg i -per damunt de tot- President de la Mancomunitat de Catalunya pels difícils anys 1917-1923.  Ell és -segons ha estudiat l’Esteve Mach: “el president de Catalunya (1917-1923) que més temps ha exercit al càrrec, de forma efectiva, des de 1914 fins al dia d’avui, si es descompta el cas excepcional del president Jordi Pujol”.

 La seva casa natal (Carreró, núm. 39) encara és dempeus. En venda. Catalogada amb la màxima qualificació urbanística, on ell hi feu reformes, (la seva catalogació fa econòmicament més assequible la seva repetidament reivindicada adquisició i museïtzació. Desenes d’entitats i particulars mataronins ho han demanat formalment. Cultura al·lega que ja es fa prou entorn a Puig. Mentre uns (con Figueres) fan tot el que poden per explotar la figura i obra de Dalí l’Ajuntament de Mataró nega el pa i la sal a la figura gegantina de Puig. La iniciativa del monument (obra de l’escultura Manuel Cusachs i Xivillé), és gràcies a la iniciativa privada del Club d’Opinió Jaume LlavinaI. També és a la Galeria de Mataronins Il·lustres de l’Ajuntament de Mataró; al Pati dels Tarongers, del Palau de la Generalitat i al Tecnocampus, a Mataró.

Com pot ser que l’Ajuntament de Mataró sigui tan refractari a un clam ciutadà entorn a la figura -repeteixo- del potser mataroní més il·lustre que tenim?