Capgròs
El Grup Municipal de Junts per Mataró ens preguntem : Tenim model de ciutat? Sabem cap on anem? Anem a remolc dels canvis? Tenim estratègia? Fem la vida fàcil als nostres ciutadans i ciutadanes? La gestió de l’Ajuntament és la més eficient possible? Tenim els serveis que mereixem? Quin és el retorn dels nostres tributs? … Aquestes i moltes altres preguntes més són les essencials que hem de respondre i és un deure com a regidors no passar-hi de puntetes. Ens preocupa com canviar l’estil de govern municipal de “qui dia passa any empeny” i “anar fent la viu-viu”. Avui, amb la proposta de cartipàs que ens fan, seguim preocupats. No es percep una visió de canvi en l’estil de governança de la ciutat.
Si es fa un anàlisi de les ciutats, en concret de l’organització de les seves regidories, que estan encaminant el seu futur de forma ferma, amb un model definit, amb convicció i estratègia. S’observa una distribució de les regidories segons aquest model.
- Planificació urbana, arquitectura de la ciutat, relació amb districtes/barris i transformació de les polítiques públiques.
- Construcció espai públic i edificis, coordinació i seguiment dels treballs en l’espai públic i transició ecològica de les infraestructures municipals
- Transformació de l’espai públic, transport , mobilitat i el codi dels carrers
- Educació, esports, joventut, gent gran i igualtat de gènere
- Habitatge, habitatge d’emergència i cohesió social
- Negocis, treball, promoció econòmica
- Innovació, ciutat atractiva, estratègia de ciutat i resiliència
- Espais verds, biodiversitat i renaturalització ciutat
- Salut pública, salut ambiental i reducció del risc
- Participació ciutadana i debat públic
Junts per Mataró, va proposar per tancar un futur govern de la ciutat, un esquema semblant amb aquestes prioritats, adaptat a la nostra ciutat. Fugint de les macro regidories, sense barreja de competències, pensant en l’eficiència de gestió i en la racionalització del pressupost municipal. A mès, es proposava la creació de les gerència d’estratègia urbana i la gerència innovació i digitalització. Sempre , hem defensat el model d’organització resilient. Que totes les regidories sàpiquen que fa l’altra. Aquesta és la raó de desenvolupar gerències amb un caràcter transversal.
La resposta rebuda per part de l’equip negociador de l’alcaldable socialista,... Junts no ha entès les regidories que se’ls proposava. Resposta poc valenta, amb poc lideratge, per omplir cadires i sense model de ciutat. Al principi d’aquest escrit hem dit que estàvem preocupats, sí. Necessitem un Mataró preparat pels canvis, ja hem vist que les coses varien amb una facilitat extraodinària, el cartipàs que es proposa és continuista, sense ambició i que no proposa res al Mataró del futur.
Per posar un exemple: desenvolupar projectes de ciutat i treballar des d’una regidoria de noves tecnologies i innovació és clau. Potenciar i donar mitjans als responsables d’aquest departament municipal forma part d’una de les millores que ens ha de permetre ser ciutat estratègica en aquest nou futur que comença, ara més que mai. Cal utilitzar les tecnologies per entendre la ciutat i transformar-la. Estudiar i desenvolupar mapes de dades per entendre com reacciona la ciutat a curt, mig i llarg termini per poder prendre les decisions de forma consistent.
Pot una ciutat com la nostra tornar a ser pròspera i potent? La resposta de Junts per Mataró és que SÍ, un SÍ en majúscules. El primer pas és creure-s'ho. Ens ho hem de creure. Segon pas, treballar i treballar. Les ciutats no tenen una recepta general per ser gestionades. Cadascuna té una manera de respirar pròpia. La prosperitat de la nostra ciutat passa, en primer lloc, per cercar el talent i potenciar-lo. Què sabem fer, a Mataró? Quina és la indústria i sectors econòmics que ens identifiquen?. Crec fermament que innovar no és renunciar al nostre passat i a l’experiència acumulada. Que quedi clar que no vol dir deixar de descobrir nous àmbits. Promocionar el talent, crear oportunitats per desenvolupar-se i acompanyar-lo fins la seva concreció podria ser un bon camí. Explorem el concepte de districte d’innovació, molts ho han aconseguit - Milà, Berlin i Amsterdam-, lògicament amb clau mataronina. Ciutats catalanes, ja ho estan fent.
El segon pas que hem de fer és el de la transferència tecnològica. Es a dir, fer fàcil la creació d’empreses al nostre municipi i conservar-les. Promocionar la ciutat com a hub del que sabem fer. És molt clar; crear ocupació.
Finalment, en tercer lloc, entra en joc l ’espai públic. Cal disposar d’una ciutat que sigui pol d’atracció, amable i amb una bona gestió dels serveis. Disposar de l’escenari adequat per tots els actors de la ciutat és fonamental. Pensar en quines infraestructures necessita la ciutat per créixer, explotar la nostra situació territorialment estratègica, creure’ns Capital, fer el Mataró pels vianants... Aquests són alguns deures pendents.
Com a conclusió a la proposta de cartipàs que es presenta. Quan es defineix o dissenya un model de governança de ciutat podríem dir que existeixen tres estadis. El primer és el descriptiu, es tracta d’observar els fenòmens urbans. El segon, és la fase analítica, són les relacions causes-efectes. L’últim és analitzar els escenaris de futur. La sensació, és que les administracions locals es queden en el primer estadi i d’aquí no avancem, estan a la defensiva i no volen saber res de les dades i es queden fora. Necessitem, com a ciutat, desenvolupar la resta d’estadis. Mataró, s’ho mereix.
Comentaris (3)