Capgròs
Estimadíssim Jordi. Ja fa més de tres anys que no et tenim al costat en els nostres actes, que no sentim la teva veu a les trobades territorials. Quatre Nadals lluny de casa, massa Nits de Santa Llúcia sense veure’t al faristol i malgrat tot, has de saber que et sentim més a prop que mai, perquè la teva força, la teva determinació i la teva dignitat continuen més vives que mai.
La venjança injusta i desbocada de l’Estat Espanyol es tradueix en el dolor de la teva absència però també en la persistència tossuda de totes les nostres lluites.
Amb tu i també sense tu hem après a compartir les lluites, les esperances i sobretot el futur dels ciutadans de Catalunya.
Hem après a entendre aquest país que volem lliure i n’hem descobert les injustícies, les mancances i les febleses de forma crítica, però també tot el potencial que aporten la diversitat i les contradiccions que el conformen.
Amb tu i sense tu, també, hem après que no hi ha cap altra nació que aquella que es construeix conjuntament als carrers, a les places, a les empreses, als sindicats i al teixit social reconeixent i acollint amb els braços oberts totes les persones que hi volen viure. I sabem molt bé que els qui difonen els discursos de la por, l’exclusió, la intolerància i la xenofòbia només són patriotes dins l’estúpida cova de les seves ideologies indignes.
I sabem que aquest país que volem just només serà lliure si totes les persones que hi viuen s’hi senten incloses, implicades en el seu present i el seu futur. Perquè no hi ha cap altre futur possible que aquell que sabrem compartir amb tothom sense deixar-nos ningú enrere.
Amb tu, i també sense tu, hem après a persistir en la lluita per la llibertat i la justícia, i hem entès que la lluita no violenta, democràtica, tossuda i determinada és un camí llarg que cal recórrer amb l’estratègia i la paciència d’un viatger assenyat i amb la il·lusió d’aquell qui descobreix, a cada pas, nous companys de viatge amb els que acabarem junts el camí o en farem junts algunes etapes.
Sabem que ens enfrontem a un estat demofòbic implacable davant la dissidència, tu mateix i els teus companys de presó, i els exiliats i les quasi tres mil persones represaliades en patiu les pitjors conseqüències. Però perquè ho sabem i perquè ens volem lliures, renovem cada dia la nostra determinació i el nostre compromís amb la llibertat i l’exercici de l’autodeterminació que continua essent l’objectiu de tants anys de mobilització cívica i democràtica.
Bon Nadal, amic; les abraçades que ens farem quan siguem lliures seran el fonament d’un futur que és possible perquè ens hi hem deixat la pell i els ossos.
Comentaris (4)