Carmona: 'un centenari amb el deute actual serà celebrar un funeral'

Seguim amb un milió d’euros de deute?
Sí. Es vol regatejar com un extrem regatejaria un defensor, i això trobo que no és bo. La meva idea inicial era la de desaparèixer i comprar un club; la mantinc. Si no desapareix la SAE viurem amb el deute per sempre.

Que només afecta al primer equip...
La Fundació Privada Esportiva Mataró [la base] se separarà i el seu deute es pagarà i es finançarà sola amb el nou projecte. Portar Jordi Pi i Marcial Serrano dóna molta credibilitat. Els torno a tenir a casa seva. És gent que la directiva anterior li deu diners en alguns casos, pel que el mèrit no és meu, sinó d’ells. S’estimen el club. I la sort de recuperar a Pep Barbany, clar.

Tabarés estarà dins l’organigrama?
No sabem si hi serà. Té certes diferències amb Pi i Barbany i ell decidirà si vol estar. Si anem tots en un vaixell hem d’anar junts. No pot estar un que no està d’acord amb qui governa l’embarcació. Estem a l’espera que ens comuniqui si continuarà o no perquè tenia de pretensions ser el cap de tot a nivell esportiu i entenem que una persona sola no pot ser responsable. S’ha de segregar la responsabilitat. Si vol continuar depèn d’ell. Però serà col·laborant amb tothom.

Com es treballa amb un deute tant gran del qual no se n’és culpable?
Encara que no sigui nostra, entrem a treballar a un lloc on es deu un milió d’euros. I la gent demana responsabilitats als que estan, no als anteriors. De fet, no sé si continuaré o no. Costa viure amb tants diners de deute al costat, somio amb el deute més d’una vegada.

I quin futur depara al primer equip?
El fitxatge de Pep Barbany serveix per perfilar una base per la temporada vinent si no comprem plaça a Primera Catalana. La plantilla actual, en aquest supòsit, seria justeta. De moment el tècnic està portant ex-Divisió d’Honor que van estar aquí, i amb algun veterà per completar l’equip tindríem un conjunt potent. Ara estem fent la pre-pretemporada.

Potent per Preferent Territorial o per Primera Catalana?
No ho sabem. Tenim un problema greu. El producte que li estic venent a les empreses de Mataró no els agrada. Normal. Hem d’invertir en el club, aconseguir bones temporades i generar il·lusions. A banda de la crisi econòmica, els empresaris tenen molts llocs on invertir abans que en un club com el nostre. I sense aportacions i patrocinadors la cosa no és fàcil.

Tornem a tenir dubtes.
No em puc comprometre a estar a Primera Catalana a qualsevol cost. Prefereixo estar a dalt a Preferent que no un any com aquest. A més, a la directiva un em diu que fitxi i l’altre em diu que tinc cent euros al mes per oferir. Així no puc fitxar i estic lligat de peus i mans. El que em dóna forces en moments com aquests és mantenir la il·lusió dels pares i de la gent que em diuen, ho puc comentar amb orgull, que estan aquí perquè estic present i perquè saben que torna Jordi Pi, Barbany i els que feien funcionar el CE Mataró.

I la directiva què hi diu de tot plegat?
No volen fer desaparèixer l’entitat. Jo els hi dic, doncs paguem. Si no netegem la ferida estarà allà, i conviure amb el milió d’euros és conviure amb el passat. Tot i que prefereixo no parlar de Paco Gonzalo i companyia. Prefereixo anar-me’n a dormir amb el milió d’euros de deute que amb ell.

Entrevista amb Carmona, segona part