Carlos Berenguer: 'Mataró s'hauria d'agermanar amb Santiago de Cuba'

Aquests dies Mataró ha rebut la visita d'un fill seu, tot i que es tracti d'un fill una mica especial perquè de fet no hi ha viscut mai tot i tenir-hi les arrels. Fa molts anys, el 1790, els seus avantpassats van deixar Mataró a la recerca d'una vida millor, igual com va fer ell quan se'n va anar a l'exili a Miami, el 1984, fart de no poder gaudir de la llibertat d'un país democràtic normal i corrent. Ara, tot i ser enginyer de formació, té un centre de rehabilitació física a Miami i aquesta és la tercera vegada que visita la seva estimada Mataró. La ciutat li deu també la localització del testament de Miquel Biada, que es trobava a Cuba i que buscava des de feia anys l'historiador Manuel Cusachs.

On va néixer vostè?
A Santiago de Cuba, el 1945, on vaig passar tota la joventut, fins al 25. Després a l'Havana fins el 1984. Allà treballava pel ministeri de la flota, on va arribar a ser cap de mecanització de tots els ports de Cuba. Fins que me'n vaig anar a l'exili.

I per què se'n va anar a l'exili?
Fa 25 anys que m'ho pregunto, però no en sé la resposta. En realitat tenia de tot, facilitats, prestigi, poder... però no tenia llibertat. I això sembla ser que és una cosa molt important per l'ésser humà. Vaig preferir deixar-ho tot i no perquè hagués tingut problemes. Vaig decidir que la meva família s'havia de criar en un altre tipus d'ambient, que jo ja coneixia per haver viatjat a l'estranger molts cops. No podia condemnar-los. Ara dec tenir més diners però a Cuba tenia molt més poder que ara. Ara sóc un més del montón. El poder és contagiós, saborós, és molt bo... però molt car. Vaig preferir anar-me'n a un país neutral com Estats Units, a Miami, que es diu que és la setena província de l'Havana. Està allà...

...i sembla que estiguis a casa.
L'alcalde és cubà, els banquers són cubans i el bisbe és cubà. El cap de la policia també... estem a Cuba, pràcticament. Vas pel carrer i sembla que hi siguis. No ens hi sentim estrangers, a Miami. I estem allà com esperant.

A veure què passa..
A veure. Diuen els propis nordamericans que incloent els jueus la única emigració que ha viatjat amb la seva bandera som nosaltres.

Parlem dels seus avantpassats. Què s'ha mantingut dels Berenguers mataronins que van anar a Cuba?
Lamentablement molt poques coses. Quasi tot el que he descobert ha estat quan fa uns anys vaig començar a estudiar l'arbre genealògic. Allà ningú coneix els seus orígens. Tots sabem que som espanyols, alguna que altra tieta deia que veníem de Catalunya... però res més. Vaig començar a moure'm a través d'Internet i vaig conèixer al llibreter Rogés de Mataró, que em va dir que em posaria en contacte amb la persona precisa.

En Manuel Cusachs.
L'amic Cusachs, sí. I va donar en el clau. Jo havia vingut a Mataró sense conèixer ningú. Però clar, per esbrinar tots aquests aspectes del passat has de tenir temps i molta paciència. No és qüestió de diners. Per sort en Manuel estava acabant el seu llibre sobre la guerra de Cuba i em va ajudar a trobar les primeres dades per seguir el fil. Vam arribar fins el 1790 als Berenguer que vivien al carrer de Sant Pere. Per cert, fa molta gràcia per les cases d'aquest carrer, per exemple, s'assemblen molt a els de Santiago de Cuba, on vaig néixer el 1945. Si comparéssim les fotos antigues de Mataró amb les de Santiago de Cuba, costaria de dir quina és quina. Mataró és com Santiago: una ciutat amb mar, amb muntanyetes al voltant, amb un suau pendent, moltes places... Potser per això la majoria de catalans que anaven a Cuba es quedaven a Santiago de Cuba.

I què sent quan ve a Mataró?
Sento que no me n'he anat mai. Semblarà mentida o que faig demagògia i de fet la gent de la meva família se n'enriu, però jo ho sento així. Potser hi vinc a veure. Volia llogar un local per muntar una espècie de micromuseu on hi hagués coses de Santiago de Cuba, precisament. M'agrada molt l'escala de Mataró, és molt humana. Fins i tot L'Havana, encara té una escala admissible. Però aquí això s'accentua, és com a Santiago, on es camina molt. A Miami, en aquest sentit, això no hi és. Pots passar-te anys vivint-hi sense veure un cosí germà a no ser que el vagis a veure expressament. Aquí et vas trobant gent constantment. M'agrada el to de la gent, veure que tenen un cert orgull de pertinença. Mataró s'ha convertit una cosa molt important per mi. Un dia, fa poc, van passar per casa meva a Miami, de casualitat, dues persones de Mataró. Els vaig dir que jo també n'era i vaig començar a ensenyar postals, plànols... Es van quedar al•lucinats.

Els descendents de catalans que van anar a Cuba es relacionen entre si?
Si, si, hi ha un grup que es diu Catalunya. En Fidel, però, ho va fer tancar, perquè era un grup de reunió. Me n'he assabentat que s'ha obert de nou, fa menys d'un any a L'Havana i dedueixo que a Santiago també deu haver renascut.

Quines coses en comú tenen els catalans que viuen a Cuba? Diuen que som molt tossuts...
Sí, tots són avars, enginyosos, laboriosos, industrials i la majoria tenia diners. Ningú parla el català però la identitat es manté. I això que alguns gallecs si que han mantingut la llengua.

Com es podria refermar aquesta relació històrica entre Mataró i Cuba?
L'alcalde Baron té en ment agermanar Mataró amb alguna ciutat cubana. Però políticament la cosa és complicada, almenys tal com estem ara. Ell ha parlat de l'Havana, però jo crec que la ciutat germana de Mataró hauria de ser Santiago de Cuba. L'estil de L'Havana no té res a veure amb Mataró. Mataró és un poble, com Santiago.

Llegeix el reportatge El meu avi va anar a Cuba publicat al Mataró Report de novembre