Càritas afronta els pitjors estralls de la crisi econòmica

“El 2010 ha estat el pitjor any de tot el cicle de crisi econòmica actual”. Antoni Vilà, president de Càritas Interparroquial a Mataró, sap que la situació delicada per la que passen molts mataronins i mataronines no entén de “lleugeres millores macroeconòmiques” que “tardaran molt a arribar a la gent que es troba actualment necessitada”. Per Vilà, si les dades de l’any passat són dolentes, aquest 2011 “segueix amb una demanda creixent de necessitats a cobrir”. “Diuen que hem tocat fons, però la realitat és que hi ha molta gent que va aconseguir ensortir-se’n i que ha tornat a caure ara en plena crisi econòmica”. Durant el 2010 Càritas va repartir 120 tones de menjar per a més de 700 famílies, el que es tradueix en 2.400 persones assistides.

El president de Càritas a Mataró explica que dins d’aquesta “tendència creixent” a persones que tenen necessitats de tot tipus i acudeixen a Càritas, les dades donades són només d’aquesta organització i sense comptar d’altres com Creu Roja, la franja més important és la de “persones adultes de 25-50 anys amb càrrega familiar”. Això provoca, per exemple, que no només sigui un tema d’alimentació el que necessiten, sinó també llocs per dormir. “Hipoteques que no es poden pagar, gent que torna a casa dels pares jubilats o inclús persones que viuen en habitacions amb fills inclosos i que tampoc arriben a pagar-ho”, desgrana Vilà sobre els ciutadans als que donen assistència. El perfil també ha canviat força en els 42 anys de Càritas Interparroquial a Mataró, ja que “ara hi ha molta gent d’aquí que també ens necessita”. Vilà afirma que atenen a un 50% d’immigrants i un 50% de persones d’aquí, més o menys “hi ha els mateixos”. Una dada que xoca amb fa més de deu anys: “abans era un 80% d’immigrants tranquil·lament”.

Davant aquesta demanda que segueix a l’alça, el president de Càritas a Mataró sí admet que “hi ha molta solidaritat a la ciutat” i que tant a “nivell d’entitats com particulars rebem ajudes de tot tipus, des de donacions a campanyes per recollir aliments”. “No podem dir que estem malament en alimentació, ja que tenim recursos per abastar les necessitats”, explica tot afegint: “el que ens fa falta ara mateix són recursos econòmics”.

Captar socis per tenir millor estabilitat
Una de les eines que Vilà creu pot ajudar a Càritas Interparroquial és la de “fer una campaya per intentar captar socis”. “Això ens ajudaria a tenir un pressupost i previsions estables al llarg de l’any, ja que cadascú es pot fer soci abonant quantitats voluntàries i periòdiques, per petites que siguin, que a nosaltres ens ajudarien a comptar amb una sèrie de diners fixes”, explica. L’objectiu, el d’aconseguir “uns 100 o 150 socis més” dels que ja tenen actualment i que, cadascú “aportant el que vulgui dins les seves possibilitats”, donin una empenta més en un moment on les necessitats de la gent són enormes.

Davant el canvi de govern, Vilà creu que és molt aviat per demanar res, sobretot tenint en compte que són regidors “nous amb macrocarteres”. Per demanar, demanaria que “els pocs recursos a nivell social no es retallin més, tot i que és complicat perquè ells també estan patint la crisi i estan retallant en tots els àmbits”. La solució, segons Vilà, passarà per “treballar amb imaginació per intentar cobrir les necessitats de la gent que pitjor ho està passant”.