El capital apunta, els jutges disparen: un altre cop d’estat judicial

Les lleis acostumen a estar fetes a mida dels rics i poderosos… però el pitjor és que quan una llei sembla que amenaça mínimament els interessos dels grans capitals, aleshores no dubten a trepitjar decisions democràtiques per protegir com sigui els seus beneficis.

El passat dia 10 de març, el Tribunal Constitucional (TC) va estimar el recurs presentat per 50 diputats del PP, i va suspendre gran part de la llei catalana que regulava els preus dels lloguers, a una seixantena de municipis catalans, incloent-hi Mataró. Però les ingerències de la justícia i la voluntat destructora del PP per acabar amb tot allò que pugui beneficiar a les classes populars, no acaba aquí. El passat 24 de febrer, el mateix TC va anul·lar diversos articles del decret de la Generalitat, que obligava els grans tenidors i fons voltor, a oferir un lloguer social.

El bloqueig de polítiques socials, de lleis i normatives relacionades amb l'habitatge, ve de lluny. El maig del 2016, també el TC va suspendre una part de la Llei 24/2015, a petició del PP. Un PP que un cop més s'acarnissava contra les més vulnerables i defensava els interessos del lobby immobiliari, dels fons voltor i dels bancs. A finals del mateix any, el Parlament va aprovar la Llei 4/2016 que pretenia esquivar la suspensió del TC, però l'octubre de 2017, el PP va presentar de nou recurs, i seguidament el TC la va suspendre. Uns anys més tard, el 2019, s'aprovà el Decret llei 17/2019, de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge, que també fou anul·lat pel TC. La contradicció és evident: el PP fa bandera del discurs anti-ocupacions per treure'n rèdit electoral, i alhora tomba qualsevol eina jurídica que ens permet avançar cap a una regulació que garanteixi l'habitatge digne. I com és obvi, sense lloguers assequibles per a tothom, ni acabarem amb les màfies de les ocupacions, ni viurem amb seguretat als nostres barris.

Després que el preu del lloguer a Catalunya hagi augmentat en un 60% en només 5 anys, la llei de regulació dels lloguers era i és imprescindible; una mica d’oxigen per al terç de la població catalana que vivim de lloguer. Val a dir, però, que es tractava d’una llei modesta, que congelava uns preus ja inflats, en lloc d’establir preus realment assequibles segons els ingressos de les llogateres. Tot i això, i tot i que molts rendistes i moltes immobiliàries no han dubtat a fer tota mena de trampes per esquivar la llei, les dades avalen el seu bon funcionament: mentre ha estat vigent, el preu del lloguer ha deixat d’augmentar absurdament (i tampoc ha paralitzat el mercat de lloguer, com amenaçava insistentment el lobby immobiliari).

La mateixa història de sempre, repetida una i una altra vegada. Aquells magistrats que desnonen cada dia són també els que tomben les poques lleis que “protegeixen” a les persones més vulnerables. El motiu és clar; la pressió i l’interès del gran capital immobiliari: des dels bancs i fons voltor que fan de les nostres cases actius financers, fins als grans tenidors i petits rendistes que s’estan fent d’or amb l’increment sostingut del preu dels lloguers, passant per les APIs, és clar, que s’emporten un bon tall d’aquest pastís tan suculent. Uns i altres tenen clar que volen seguir fent l’agost a força d’escanyar encara més la gent treballadora, que a Catalunya destinem ja quasi la meitat del nostre sou a pagar el lloguer. I per garantir que tot rutlli en aquest negoci rodó, basat en dessagnar a les treballadores, l’Estat posa a disposició de grans tenidors i rendistes tots els seus recursos: jutges i cossos policials que, a cop de llei mordassa, persegueixen, sancionen i reprimeixen el moviment popular, tota aquella gent que posem el cos per impedir que les nostres veïnes es quedin al carrer.

En un context de crisi post Covid, de pujada estrepitosa dels preus dels subministraments essencials (llum, aigua, gas, benzina, menjar) i un atur i precarització laboral sense precedents, les institucions ens giren l’esquena. Una situació econòmica i social extremadament precària, que colpeja amb força les llars dels nostres barris i a la nostra gent. I així, lamentablement, desenes de milers de famílies continuarem patint la inseguretat: la inseguretat generada per no poder pagar el lloguer, la hipoteca, l’aigua o la llum, la inseguretat de no arribar a final de mes o ser desnonades de casa nostra. Inseguretats que augmenten dia rere dia en un marc econòmic capitalista i neoliberal, on els diners prevalen per sobre de les persones i els nostres drets.

Com hem vist en els darrers anys, ni les lleis ni la justícia són garants ni de drets, ni de sobiranies per les classes populars. Lluny d'estar al nostre servei, s'han posicionat sempre al costat d'aquells que més tenen, protegint-los i deixant-los la catifa vermella perquè continuïn especulant. Amb aquest nou atac judicial als drets de les persones llogateres, moltes famílies quedarem desemparades davant dels abusos dels propietaris, que continuaran enriquint-se amb la nostra suor i el nostre treball. Potser perquè no tenim cap altra opció, o potser perquè és l'única opció en la qual creiem fermament, haurem de continuar plantant cara, posant el cos i teixint la lluita des dels barris. No ens cansarem de dir-ho i fer-ho: per fer front a aquestes mesures que ataquen directament els interessos de les més vulnerables, cal que diem prou, cal que forgem espais de suport i solidaritat, i cal que ens organitzem. Perquè per molts entrebancs i per molts pals que ens posin a les rodes, i per moltes vegades que ens toqui estar del costat perdedor, al final, com no pot ser d'una altra forma, guanyarem.