Canvis en el traçat del Tren Orbital per afectar menys les Cinc Sènies

L’Ajuntament reclamarà a la Generalitat que modifiqui el traçat de la línia orbital ferroviària perquè afecti menys l’espai agrícola protegit de les Cinc Sènies. El Ple de desembre va aprovar la nova proposta de traçat, dissenyada pels tècnics municipals, que s’enviarà a la Direcció General de Transports. La proposta mataronina, a més, preveu el soterrament de la línia de tren de la costa.

El Tren Orbital és un projecte només sobre paper i a dècades vistes, si és que s’acaba realitzant, ja que requereix d’inversions multimilionàries. El consistori està preocupat, però, pels efectes sobre el territori que té l’actual traçat, delimitat l’any 2010 i que concreta i delimita la reserva de sòl necessari. Especialment en el cas de les Cinc Sènies. La via transcorreria en paral·lel a la carretera de Mata per sota el polígon industrial de Mata-Rocafonda, el límit de la urbanització de Can Quirze i la falda del Turó d’Onofre Arnau, connectant amb la línia costanera a l’àmbit de la riera de Mata.

Queixes dels pagesos
El col·lectiu de pagesos de les Cinc Sènies, Unió de Pagesos i Assemblea Pagesa s’han posicionat en contra d’aquest traçat, perquè consideren que afecta excessivament a l’espai agrícola. La nova proposta de l’Ajuntament intenta evitar aquestes afectacions. Es mantindria el traçat soterrat per les rondes de l’Eixample de Mataró, fins a la riera de Sant Simó. L’estació de Rocafonda es canvia d’ubicació, traslladant-la de la carretera de Mata a la ronda Alfons X el Savi. La nova proposta situa la zona de tallers i magatzem linealment a la riera de Sant Simó amb una longitud d’uns 350 m i amplada de fins a 150 m, de cara a reduir l’afectació de l’aqüífer. L’impacte sobre els sòls no urbanitzables de les Cinc Sènies també seria es reduiria, perquè la zona de tallers estaria situada en sòl urbanitzable.

Soterrament de la línia litoral
D’altra banda, els tècnics municipals proposen soterrar el tram de la línia R1 a Mataró. Això simplificaria les connexions amb la línia orbital, també soterrada, ja que no caldria salvar amb ponts els creuaments amb l’antiga carretera N-II. D’aquesta manera, s’estalviarien més de 2 km de traçat soterrat de la denominada “pota nord” de la línia orbital.