Capgròs
Quan Joan Bigay va entrar a treballar d'aprenent en una petita llauneria de la Riera, al voltant del 1900, poc es devia imaginar que acabaria sent propietari d'un dels comerços més tradicionals del centre mataroní. Can Bigay, situat al tram de Riera que va del carrer Sant Josep al d'Argentona, tancarà les seves portes centenàries els propers mesos. Actualment, l'establiment té una part de botiga on es venen productes de regal i una part de taller on es fan reparacions de lampisteria. L'electricista Jaume Bigay és la tercera generació que es fa càrrec del negoci: «Estem fent liquidació de la botiga, que tancarà quan la meva germana es jubili al setembre, i la idea és seguir només amb el taller». Així, el local que dóna a la Riera serà llogat a algun altre comerç encara per decidir i el taller Bigay continuarà funcionant a la part posterior a la qual s'accedirà pel carrer d'en Pedró. Quan això passi, ja no es podran veure les figures de sants i les vaixelles de porcellana tan característiques d'aquest aparador mataroní.
Jaume Bigay sent nostàlgia quan pensa en el tancament, però qui no pot evitar emocionar-se és la seva germana Carmen: «Més que clients, tenim amics; hi ha molta gent que em ve a veure a la botiga, perquè m'hi he dedicat tota la vida i em sap molt greu pensar que això s'acaba». En les dues setmanes que fa que van començar liquidació, molts clients han volgut endur-se un record. «He tingut molta feina aquests dies; la gent ens demana on aniran a comprar ara els regals, perquè valoren molt el tracte personal que troben aquí», diu Carmen Bigay. Els gerros, les vaixelles i es llums són alguns dels seus productes, però sens dubte, l'estrella són les figures de sants: «A vegades ens demanen sants tan concrets que ni nosaltres els coneixem, i truquem als proveïdors perquè ens els portin expressament».
Un negoci intergeneracional
Han canviat moltes coses des que el seu l'avi Joan Bigay va comprar la botiga als antics propietaris. Llavors era una llauneria, però amb els anys es va anar ampliant l'oferta, com explica Jaume: «Quan va aparèixer l'electricitat vam començar a fer instal·lacions i reparacions, i més tard la meva mare va posar la botiga». L'establiment el va heretar del seu pare, de qui també va aprendre l'ofici: «Quan jo em jubili, ningú de la família continuarà amb el taller perquè el meu fill és enginyer de Camins, i mai s'ha interessat pel negoci i jo tampoc no hi he insistit».
-
Un segle a la Riera
Els germans Bigay han viscut en primera persona tots els canvis que s'han produït a la Riera al llarg del segle. «El meu avi ens deia que quan va venir encara era de sorra», recorda Jaume Bigay. Quan ell va néixer, però, el paisatge ja havia canviat força: «Estudiava als Salesians i el tramvia baixava per la Riera; tot i que no hi havia parada aquí davant, el conductor sempre s'aturava per deixar-me baixar». En aquella època hi havia molta vida a peu de carrer, segons Bigay: «Els avis sempre agafaven cadires i sortien a prendre la fresca i parlar amb els veïns». Si aquest costum s'ha perdut, n'hi ha un altre que segueix intacte: «Els dissabtes a la tarda sempre hi ha gent passejant, i més ara que han arreglat el carrer». De fet, aquest mataroní està molt satisfet de la millora de la via: «Durant molts anys la Riera ha estat oblidada, no l'arreglaven, però ara sí que fa goig passar-hi».
-
Comentaris