Cambra de Comerç creu que les infraestructures ofeguen el futur del Maresme

El desenvolupament equilibrat del Maresme i l’assoliment dels seus reptes de futur passa per una millora urgent de les infraestructures de transport de la comarca. Així ho expressa Cambra de Comerç de Barcelona en el seu Estudi Socioeconòmic de la Comarca del Maresme 2007, que vol detectar els dèficits del territori i plantejar estratègies d’actuació que el facin més competitiu, i que s’ha presentat avui dijous a l’hotel NH Ciutat de Mataró. “És fonamental per al futur del Maresme resoldre els dèficits en infraestructura que pateix, perquè sinó ofegaran el creixement de la comarca”, ha assegurat Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Valls ha apuntat que les inversions en infraestructures de transport al Maresme entre 1997 i 2006 “han estat per sota del què li correspon per PIB i per població”. Durant la presentació de l’informe, ha assenyalat deficiències “que esperem que no esdevinguin cròniques”, com la N-II, que “no té la capacitat ni les característiques de la xarxa de carreteres de llarg recorregut de l’Estat”, el “model antiquat” de la xarxa ferroviària, o l’extrem nord de la C-32. El president de la Cambra de Comerç ha apuntat que la mobilitat és un element “determinant” en la localització de les empreses, i ha reclamat consens polític per a millorar les infraestructures comarcals. L’alcalde Joan Antoni Baron ha pres el testimoni de Valls i ha demanat que es creïn “aliances estratègiques a la comarca” per a tenir influència en els centres de decisió on s’estableixen les inversions per al territori. Baron ha recordat que ja s’està treballant per millorar la mobilitat del Maresme, amb projectes com el trasllat de l’N-II, la construcció d’una nova carretera en el corredor de la C-32, o el Tren Orbital.

Creixement del PIB
L’Estudi Socioeconòmic de la Comarca del Maresme 2007 exposa que el Producte Interior Brut (PIB) maresmenc ha crescut un 3,1% en el període 2003-2006, dues dècimes per sota que en el conjunt de Catalunya, mentre que el pes econòmic de la comarca respecte al país s’ha mantingut en el 3,8%. La renda disponible per famílies és equivalent a la mitjana catalana; en canvi, el PIB per habitant és marcadament inferior, una aparent contradicció que s’entén si es té en compte que la primera xifra es comptabilitza segons la residència i la segona segons la comarca on es treballa. Els afiliats a la seguretat social entre el 2000 i el 2006 han augmentat en un 22,4 %, gairebé tres punts per sobre que a tot Catalunya, cosa que posa de manifest “el dinamisme del mercat de treball de la comarca”, ha dit Valls. El president de la Cambra de Comerç ha apuntat que el Maresme viu una "desacceleració" pròpia del context econòmic,  però ha negat que pateixi una crisi.

Reestructuració del sector productiu
L’estudi assenyala que el sector serveis es manté com el més important, ja que representa el 65,4% del PIB del Maresme. Més enllà de la tradició turística de la comarca, que es manté estable, el principal augment en les activitats terciàries s’ha deixat notar en els serveis prestats a les empreses i al sector sanitari. La indústria, com a la resta del territori, ha perdut pes en el sistema productiu de la comarca (l’any 2006 va representar el 18,7% de l’ocupació i el 23,2% de la producció). Aquest retrocés, segons Valls, s’ha de veure com un element per “a avançar cap a les noves oportunitats que ofereix la indústria, cap a activitats de valor afegit”. Valls considera que la “tradició industrial” del Maresme li permetrà superar la “reestructuració dels seus sectors productius” que viu actualment per a “adaptar-se als nous temps”.

El tèxtil segueix sent la indústria amb més pes de la comarca (aporta el 27% del PIB industrial) però l’ascens d’empreses de sectors com el químic, l’electrònica o l’òptica és “una senyal que la indústria de la comarca s’està adaptant al nou context”. La construcció aporta el 9,8% del PIB, 3,1 punts més que fa 10 anys. El sector primari s’ha estancat i tan sols representa l’1,6%; des del 1989 al 1999, la superfície agrícola utilitzada del Maresme va disminuir el 31,6% a causa del creixement demogràfic i la pressió urbanística: la densitat de la comarca, més de 1.000 habitants/km2, està molt per sobre de la mitjana catalana. Valls ha apuntat que cal “millorar les relacions entre els sectors primari i terciari de la comarca”.