Calvo defensa el sistema d’escolarització per buscar 'l’equilibri social'

La regidora d’Educació, Conxita Calvo, ha defensat amb les xifres a la mà el model d’escolarització que se segueix a Mataró, davant les crítiques rebudes per part d’un col·lectiu de pares que han amenaçat en no escolaritzar els seus fills després de que no se’ls adjudiqués plaça de P3a cap escola concertada de la ciutat. Calvo ha apuntat que dels 1474 alumnes que es matricularan a P3 el curs vinent, l’Oficina Municipal d’Escolarització (OME) ha assignat en un 84,82% dels casos la primera opció escollida en la preinscripció escolar, ja fos en la pública o la concertada. El percentatge augmenta fins al 91,25% en el cas dels alumnes que s’han quedat amb una de les 6 places que podien escollir. Per tant, resta un 8,75% d’alumnes que han estat assignats a centres que no figuraven en la seva llista d’opcions, tal i com ha passat als pares que van manifestar la seva protesta a capgros.com. Calvo ha matisat, però, que dels 129 infants que s’han trobat en aquesta situació, 103 són els considerats alumnes amb Necessitats Educatives Especials (NEE). Aquest col·lectiu engloba els alumnes amb dificultats en l’aprenentatge, una situació socioceconòmica molt desfavorida o sense competència lingüística en català o castellà en ser fills de pares estrangers. L’OME reparteix els NEE per diferents centres de la ciutat de cara a buscar “l’equilibri social”, tal i com ha dit Calvo.

La presidenta de l’IME ha assegurat que comprèn les queixes del col·lectiu de pares. “No hem tingut cap problema en interlocutar amb ells i donar-los respostes, però demanen solucions que no estan a les nostres mans”, ha explicat. Calvo apunta que la qüestió depèn de la Comissió d’Escolarització, un organisme del Departament d’Educació que és un dels actors que integren l’OME. “Com a municipi, ens sap molt de greu que no puguin anar a cap de les escoles escollides, però no negligim la nostra obligació de garantir una plaça escolar per a tothom”, ha afegit. Calvo ha constat que el principi d’elecció lliure d’una escola “no és absolut”, ja que es donen molts casos en què la demanda és superior a l’oferta. És llavors quan s’apliquen criteris de prioritat (com ara la proximitat) a partir dels quals s’assignen puntuacions a alumnes. En cas d’empat, es procedeix a sorteig a partir d’un número aleatori. “Quan l’oferta és menor a la demandada, ens hem de regir per algun sistema, i ens hem acollit al que està regulat i al que hem consensuat”, ha dit la regidora, que recorda que dins de l’Oficina Municipal d’Escolarització hi figuren des de tècnics municipals a inspectors de la generalitat, passant per representants de la direcció d’escoles públiques i concertades, sindicats i representants de les AMPA. Són tots aquests actors els que van acordar qüestions com el sistema de distribució dels alumnes NEE. “El Síndic de Greuges va reconèixer que aquesta pràctica ajuda a una distribució més equilibrada de l’alumnat”, ha destacat Calvo, tot i reconèixer que genera “incomoditats immediates” en algunes famílies. “Però això repercuteix a més llarg termini en una millora social, en la construcció d’una societat més cohesionada i equilibrada”.

D’altra banda, Calvo ha assegurat que al col·lectiu de pares “poden tenir certa raó” a l’hora de queixar-se de la manca de places públiques de P3 al centre de la ciutat. Considera, però, que cal establir un criteri de distribució escolar i no concentrar tota l’oferta al nucli antic, on precisament es congreguen la majoria de centres concertats de la ciutat. A més, ha apuntat que enguany la pressió ha estat molt més forta a causa de l’augment de la població en edat d’escolarització. La regidora ha recordat al col·lectiu de pares afectats, que lamenten que els seus fills no podran rebre educació religiosa tal i com pretenien en triar un centre concertat, que a les escoles públiques poden sol·licitar classes d’aquesta matèria. També ha respost a les seves queixes pel presumpte frau que, segons consideren, s’ha produït en l’empadronament d’algunes famílies que sí han aconseguit places als centres que ells volien. “Si coneixen casos concrets, els han de denunciar, però l’administració no pot posar a tothom sota sospita sense tenir proves concretes”. Calvo recorda que des d’aquest any, el frau en l’empadronament està perseguit, ja que si es detecta algun cas, l’alumne no entrarà en la plaça escolar que se li havia reservat, o bé haurà d’abandonar-la en el curs següent.