'Cal escoltar el ciutadà, aquesta és la diferència entre CiU i el govern'

L’any ha estat marcat per la crisi. Per què no hi ha hagut un consens govern-oposició per tirar endavant mesures per fer-hi front?
En situació de crisi el ciutadà vol veure com l’administració s’estreny el cinturó, tal i com ells mateixos fan. No pas en ajuts socials, sinó en elements menys prioritaris. Per poder aprimar l’estructura municipal hem de començar per l’estructura de govern, però cada cop que en parlem ens diuen que el pacte de govern es inamovible. No hi ha manera de poder parlar de menys regidors a dedicació completa, de competències impròpies dels ajuntaments, de reduir les despeses en comunicació, o de canviar la política clientelar amb les entitats. Si no es pot parlar de tot això, ja no podem anar més enllà a buscar un consens. La voluntat de diàleg del govern acaba sent una pantomima.

Tant el govern com oposició parleu de la reducció de la despesa corrent, però això és suficient per combatre la crisi?
Per combatre una crisi, cal mirar el teu nivell de despeses i situar- lo en un punt de solidesa respecte als teus ingressos. Ara mateix la despesa corrent està molt per sobre dels ingressos. La participació de l’Ajuntament en els ingressos de l’estat ha caigut un 22. El que passa aquí és que en aquests darrers anys hem convertit uns ingressos variables com els de l’Estat en una despesa fixa ingressos variables. Ara aquests ingressos han caigut per la crisi econòmica, però la despesa corrent es manté fixa. Així és difícil que ens n’acabem sortint.

I què hauria fet CiU per combatre la situació actual?
Dues coses: per un costat, buscar una situació d’estabilitat econòmica; per l’altre, trobar complicitat amb societat civil per tirar endavant projectes. La gent ara percep que l’administració està una mica en contra d’ells, que els posa impediments. Tothom que vulgui tirar un negoci endavant necessita que l’administració li faci costat, li doni suport i li faciliti les coses. Però sembla que tenim una administració més preocupada pel canvi climàtic –que és un tema molt seriós- que no pas per la pèrdua de més de 1000 llocs de treball en el comerç local.

El comerç és el sector que genera més ocupació a la ciutat.
Però si l’ajuntament no és conscient d’aquesta pèrdua de llocs de treball, quan d’aquí a uns anys vingui El Corte Inglés com ens ho farem per fer una aposta real en el comerç de la ciutat? Necessitem que l’administració potenciï la creació de valor afegit, que no passi tot per la construcció. Sembla que un cop haguem contractat els paletes, ja no calgui fer res més.

Es refereix al TecnoCampus?
Sí, ha de ser molt més que dues torres i un edifici universitari. La qüestió és si serà capaç de treure alumnes capaços de transferir coneixement real a les empreses. És aquí on hem de treballar, perquè si aconseguim pujar al tren de les noves tecnologies no serà gràcies a un edifici maco, sinó perquè comptarem amb alumnes que disposaran d’un valor afegit diferencial als de les altres universitats.

Creu que el projecte TecnoCampus tal i com està concebut complirà aquest objectiu?
És un projecte que hem de recolzar sí o sí perquè pot contribuir a canviar la fisonomia de la ciutat, però necessita molta mes atenció de la que se li està donant. La facultat de ciències de la salut és un pilar important, però no ho és tot, també ho són els estudis d’enginyeries i telecomunicacions, que poden ser un gran projecte de futur però no hi estem prestant prou atenció. Hem d’aconseguir captar empreses, hem de vendre el nostre campus residencial, hem d’aconseguir que el projecte marítim sigui important ja que és un element que ens diferencia de la resta de ciutats, hem de generar contactes amb universitats xineses o japoneses... Tot un seguit d’elements que hem de potenciar per crear una imatge de ciutat que ens ajudi a tirar endavant el TecnoCampus i fer-lo atractiu.

Compartiu a grans trets els projectes del govern, tot i que amb matisos. Això vol dir que el model de ciutat del tripartit ja us està bé, o és que no heu tingut ocasió de desenvolupar un projecte propi?
El projecte TecnoCampus, per exemple, només s’ha omplert de contingut quan l’hem concretat entre tots. No podem renegar d’aquelles coses que poden ser positives, però només si aquestes es treballen de manera adequada. Per aconseguir-ho, necessitem la complicitat de tota la societat, de les idees que aporten. Això a CiU ho tenim molt clar, Mataró necessita la complicitat de la societat civil, el contacte de l’administració amb els ciutadans perquè tot tiri endavant. Si la gent no confia en l’administració, és molt difícil que després s’arrisquin a crear nou teixit econòmic.

Llegeix la segona part de l'entrevista