Cal alçar la veu contra aquesta massacre

És intolerable. Res, res, res, no pot justificar la massacre de tanta gent a Melilla, i menys encara amb l’acceptació i l’aplaudiment del govern espanyol. Siguin quins siguin els acords que s’hagin pres. I quina mena d’acords deuen ser, hom pot pensar, si la conseqüència és avalar aquest horror. Cal alçar la veu contra els dos governs i demanar responsabilitats i , però molt més contra el nostre, que ho ha consentit explícitament. 

El 6 de febrer del 2014, la tragèdia del Taraajal amb 15 morts pels 145 trets de pilotes de goma de la Guardia Civil. Absolts de cap culpa.

El 17 de maig del 2021 el govern marroquí consenteix el pas de 6.000 persones, estan contrariats per l’atenció mèdica al cap del Polissari.

El 14 de març Pedro Sanchez fa saber a Mohamed VI que reconeix la sobirania del Marroc sobre el Sàhara Occidental, en contra de les resolucions internacionals de Nacions Unides. El Marroc reobrí les fronteres marítimes als ferris de pas el mes d'abril següent i es comprometé també a obrir les fronteres terrestres de Ceuta i Melilla. La decisió del govern espanyol fou llavors durament criticada per la resta de partits polítics a Espanya i rebé la condemna i sancions energètiques  per part d'Algèria.

El 24 de juny a les 6:40 h, 500 persones subsaharianes aconsegueixen arribar a la tanca de Melilla i 133 arriben irregularment a la ciutat. La Gendarmeria real del Marroc reprimeix «l’assalt» , amb la permissivitat de la Policia espanyola, amb un balanç , a dia d’avui, de 40 migrants i 2 gendarmes marroquins morts, i centenars de ferits.   

Hem de parlar de sancions i de rectificació dels discursos, senyor Sanchez. Hem d’exigir a la nostra esquerra i als socis de govern posicionaments contundents. Es intolerable la passivitat davant d’aquests fets. Però no parlarem eternament de colonització ni d'espoli, tot i que hi ha molt a dir, però sí que hem de parlar de començar a ajudar amb intel·ligència. No ajudar amb diners sinó industrialitzar els països africans, per l’aprofitament  dels seus fruits, del seu peix, envasant, exportant, del seu arròs, que ara per ara es insuficient i els cal comprar-lo a l’estranger, per convertir la seva terra en rajoles, etc. Amb les ajudes necessàries. No tan sols extraure fosfats i metalls i limitar-los les zones de pesca en benefici propi.

I pel que fa a les fronteres, humanitat. Vies segures, sol·licituds de visats àgils, sol·licituds de refugi abans del viatge. I persecució real de les màfies, en tot cas, que hi són. De cap manera maltractament de les víctimes. Si és que no compartiu amb nosaltres que el món és de tots i que els drets humans defensen el dret a migrar.