Capgròs
Com vas descobrir el món dels blogs i quan vas decidir crear el teu?
Va ser a través del meu fill, el Francesc, que un bon dia em va dir que tenia un blog, em vaig interessar pel tema, durant un temps vaig seguir-ne uns quants i finalment vaig començar a fer-lo, modestament però pensant que era una bona manera de treure coses que penses i que quasi sempre queden al calaix, mental o psíquic.
Com definiries l'estil del teu blog?
Miro de donar-li un to reflexiu, d'explicar-me, primer, les coses que passen i llegeixo, a mi mateix, i després procuro que sigui comunicable a d'altres. La reflexió no està renyida amb la ironia, i a vegades tampoc amb el sarcasme, i molt menys amb la poesia.
Com veies això dels blogs al principi i com ho veus ara, amb desenes de blogs nous creant-se cada dia?
És una bona manera d'aportar mesura i verificar el llenguatge en un medi que no es caracteritza precisament pel rigor sinó per la fragmentació, la urgència i la multiplicació. És una forma de dialogar i aportar seguint un tempo que cadascú es dóna, sense presses. Penso que és bo que es multipliquin els blogs, com un incentiu a la circulació de pensament i de creació personal. Encara que convé ser molt autocrítics i no caure en el parany de l'exhibicionisme o el narcissisme...
Quin procés segueixes alhora d'escriure un post? Quan els escrius i quan de temps hi dediques?
El contingut del post em ve com una intuïció, una primera idea sense polir que moltes vegades no es concreta però que en d'altres vaig conformant i contrastant amb dades que ja tinc o que puc verificar. Naturalment que els temes d'actualitat marquen la pauta, potser una mica massa i tot. El perill que hi trobo és de voler dir moltes coses de cop, i quan això passa miro de dosificar i distribuir un tema en diferents posts, sobretot en matèries que admeten punts de vista complementaris i fins contradictoris. Envejo els blogs que són capaços de suggerir molt amb breus llambregades.
Segueixo un ritme de dos posts setmanals i els escric els dies de més relax professional, a la tarda-nit. El temps que hi dedico varia en cadascun, amb un promig de mitja hora a tres quarts, sense comptar el treball previ de verificació de dades una vegada se m'ha ocorregut el tema.
Fer el blog t'ha obligat a deixar de banda alguna altra activitat?
No. El temps esmerçat forma part de l'activitat lúdica, com un aspecte més del temps de lectura, d'aturar-se a pensar, d'escoltar...
Penses en els possibles lectors a l'hora d'escriure? Saps quants en tens? Hi tens algun contacte?
És clar que hi penso. No és el mateix escriure per a un mateix (si això és possible) que escriure pensant que algú ho pot llegir, encara que no sigui ningú en concret. De qualsevol tema val la pena partir de la precomprensió que en té la majoria per aportar el teu gra de sorra. Els bloggers de Mataró ens llegim tots, i això ja és important, i si algú més s'hi afegeix benvingut sigui, sense cap pretensió.
Parles habitualment de la teva vida privada o prefereixes mantenir-la en secret?
La vida privada queda al marge. Però sempre hi ha escletxes per on es filtren les coses que a un li passen, una experiència personal, un fet familiar o professional important. Tant o més important que aportar és compartir, i els posts que expressen experiències vitals, amb multiplicitat de formes narratives, són els que més em fan pensar.
Com veus el futur dels blogs i del teu en particular?
Els blogs segur que aniran a més, perquè contenen una gran potencial de comunicació i d'informació. El meu és quasi res, i mentre pugui miraré que continuï sent la poca cosa que és. Però si dura serà interessant per a mi mateix rellegir-lo amb una certa perspectiva.
Tens relació amb altres bloggers?
Els de Mataró ens coneixem tots, però val a dir que és sorprenent com s'estableixen relacions personals que d'altra manera no s'haurien produït.
Quins són els blogs que segueixes més assíduament?
El de Ramon Bassas és de visita obligada. També el de la Judith Vives pel cinema, i dels de Mataró que conec no deixo de seguir-ne cap. No em perdo les pàgines literàries de Biel Mesquida, ni el sentit comú de Lluís Foix, ni les pinzellades de Jaume Subirana, ni la intel·ligència contradictòria de l'Arcadi Espada...
Què trobes a faltar a la blogosfera catalana?
No la conec prou per pronunciar-m'hi. Ara és moment de descobrir-la pas a pas. Com els locals comercials, molts blogs s'obren i es tanquen; vull dir que s'anirà fent un pòsit i es veurà més clarament la seva funcionalitat.
Comentaris