Bosch repassa el conflicte entre Catalunya i Espanya a la Nau Gaudí

El diputat al Congrés per Esquerra Republicana per Catalunya, Reagrupament i Catalunya Sí Alfred Bosch va repassar el conflicte entre Catalunya i Espanya des de la transició democràtica fins avui dia en l’acte ‘Catalunya i Espanya: Història d’un conflicte” celebrat ahir dilluns a la Nau Gaudí. ‘Tenim la sort de ser la primera generació que està veient avançar les coses de manera accelerada, en un escenari de justícia, dignitat, i sense prendre mal’, va afirmar referint-se a l’independentisme.

Pel que fa a la transició, Bosch va assenyalar l’acceptació de la Constitució Espanyola com un error que no es va solucionar pel temor que encara hi havia a la fi de la dictadura. En aquest punt, va criticar l’entronització de la corona espanyola com un fet que ‘reforça la irresponsabilitat de la Constitució ‘. A més, en referència al concert econòmic va dir que donar el sí a ‘pagar les factures espanyoles’ va ser un error per ‘l’acceptació d’un paper històric com a cornut’. Pel que fa a la política catalana, va apuntar que durant l’època en la que Jordi Pujol va presidir la Generalitat es vivia en una ‘ficció de sobirania’. Tot seguit va afirmar que amb les presidències de Pasqual Maragall i José Montilla ‘l’esquerra no canvia la situació i ja no podíem dir que els problemes venien del pujolisme’. En aquest escenari Bosch va atribuir el sorgiment de l’independentisme i va destacar el paper d’organismes com la Plataforma pel Dret a Decidir o, més recentment, l’Assemblea Nacional Catalana, a més d’Òmnium Cultural. Per acabar, de la seva pròpia experiència va relatar que ‘al Congrés hi ha un mur tan gran i dens que ens acabarà ajudant a consumar la separació’.

Contextualitzar el conflicte
La historiadora mataronina Margarida Colomer va descriure l’època de la guerra civil i el franquisme. En aquest context va assenyalar la Llei de Contractes de Conreu, la reforma de l’exèrcit i la reforma de la religió com a elements ‘que expliquen el cop d’Estat’. En conseqüència a les reformes, va explicar que la dreta, en desacord, es va organitzar i al 1936 la victòria del Front Popular va provocar la reacció amb una guerra civil. ‘La República no va tenir recolzament exterior com Franco amb Alemanya i Itàlia. Només els brigadistes, i ja està’, va matissar. Colomer va explicar que sota el règim de Franco ‘es va fer una persecució de la llengua i la cultura catalana’. No obstant això, va deixar palès que ‘en el pati de les escoles i al carrer es parlava català’ i això va mantenir la llengua.

Per la seva banda, el llicenciat en filosofia Lluís Salvador va analitzar la situació política de Catalunya i Espanya entre el 1714 i el 1931. En la seva intervenció va fer esment de l’epoca de Carles III de Borbó, el Tractat dels Pirineus, el període de la Renaixença, i la Primera República. Del segle XIX va dir que ‘Catalunya havia d’aprendre a respirar sota el centralisme uniformista’, i als inicis del segle XX, segons Salvador, ‘hi van haver avenços’ amb la creació de Solidaritat Catalana, el reconeixement de l’autonomia de Catalunya amb la Mancomunitat i el Pacte de San Sebastià.