Bon dia president

"Sabeu que m'agradaria dilluns?" va preguntar Jordi Pujol als assistents al míting final de Convergència i Unió al Pavelló Olìmpic de Badalona. "Doncs m'agradaria trucar de bon matí a l'Artur i poder dir-li: Bon dia Mas. Bon dia president!". I 17.000 ànimes van començar a aplaudir rabiosament somiant amb aquest moment. Ben bé com si tots ells ja fossin al despatx del president dilluns al matí mentre el veuen despenjar l'auricular i marcar el número de Can Mas. AIxò: "Bon dia president!". Arriben amb moral, molta moral. L'Artur fins i tot es va apuntar a la porra organitzada pels periodistes que hem seguit durant dues setmanes al candidat. Es dóna com a guanyador, lògicament, i ho fa un pel sobrat amb una diferència de 4 escons sobre el PSC. En la seva aposta la suma de CiU i Esquerra Republicana dóna majoria absoluta al Parlament. Penso que si les coses queden així diumenge la festa que ens espera serà apoteòsica. Ningú donava res per ells fa mig any, tres mesos, unes setmanes. I mira-te'ls. Aquí hi són. Frec a frec, cos a cos amb el seu màxim rival. Això ja és molt però posats a demanar ara ja volen la victòria, i a més a més que sigui prou clara com perquè ningú la discuteixi. En Duran Lleida recorda que fa quatre anys Pasqual Maragall ja va passar-se tres dies dient que ell havia guanyat, que volia governar. Ja saben, allò dels vots i els escons. Ara es tracta que no hi hagi equívocs, de vèncer i convèncer. De jubilar políticament al candidat socialista. Al sostre del pavelló de Badalona -on juga la Penya- hi ha una samarreta penjada. D'aquelles que serveixen per homenatjar els grans jugadors que han passat pel club però que ja s'han retirat. Té el dorsal 7. El nom: Margall.