Benvinguts a la República Independent dels universitaris

En Ramon Casacuberta i l’Àlex Soldevila són de Les Masies de Voltregà (Osona), la Núria Xaubet de Capellades (l’Anoia), i la Petra Riera de Manacor (Mallorca). Tenen entre 18 i 20 anys, tots quatre estudien al TecnoCampus Mataró-Maresme (TCM) i comparteixen aquest any pis al carrer dels Pirineus de Mataró, al costat mateix de la plaça de Granollers. “El curs passat, l’Àlex i jo vam començar-lo anant i tornant cada dia al poble, fins que vam veure que seria millor quedar-nos a viure a Mataró. Aquest pis va ser el vuitè que vam visitar, el vam trobar a través d’una immobiliària, i n’estem molt contents, ja que té quatre habitacions, totes exteriors, i dos banys, i està en una molt bona zona”, explica Casacuberta. “Vam tenir clar que havíem de ser quatre perquè sortís a compte, i vàrem posar anuncis a la Universitat. Vam tenir diversos candidats, i finalment va incorporar-se la Núria, al febrer, que ja havia estat uns mesos vivint en un altre pis d’estudiants”, explica Soldevila. Per completar el quartet, tot just fa unes setmanes va portar-hi les maletes la Petra. Un amic de la Universitat la coneixia i va posar en contacte els uns i l’altra. Tot i que com a primera opció havia demanat anar a estudiar a Barcelona, ara es mostra encantada de cursar Infermeria al TCM: “Tot està molt nou a la Universitat, i a més a més, pel que em diuen amics mallorquins que estan estudiant a Barcelona, allí la gent va com ‘robotitzada’, sempre de pressa, mentre que Mataró encara és una mica com un poble”, diu. “Està bé que siguem dos nois i dues noies al pis, així compartim punts de vista diferents sobre alguns temes, tot i que en moltes coses pensem de manera molt semblant, i això també facilita la convivència”, considera Xaubet, mentre que Casacuberta afegeix: “Probablement si tots quatre fóssim nois el pis no estaria tan net, i no pas perquè només netegin elles, ja que totes les feines les fem entre tots, però quatre nois segurament ho tindríem més deixat”.

Certament, sigui o no perquè sabien que avui havien de ser retratats, darrera la porta s’hi observa un pis ordenat i polit, sense roba per terra ni plats per rentar o llits per fer. No obstant, tampoc gaires dubtarien només entrar que es troben en un pis d’estudiants: la imatgeria pròpia i típica d’una habitació d’un adolescent o jove s’estén en aquest cas al conjunt de l’habitatge, amb pòsters i bufandes d’equips de futbol i motius del món del motociclisme al menjador, un gran “mur” al passadís on els amics que els visiten hi deixen el seu missatge, o fins i tot la coneguda fotografia del Che Guevara en un racó de paret. I també un cinquè ésser viu, un hàmster, en Ramiru, que s’ha convertit en la mascota de tots ells i aquesta República Independent estudiantil ja és coneguda com a “Can Ramiru”. “La propietària és una dona gran que ja havia tingut estudiants en el pis, i quan ens va conèixer va dir que fèiem cara de ser responsables, i que endavant”, recorda Casacuberta, que afegeix: “No som sants però tampoc dimonis. I de moment cap veí s’ha queixat perquè fem soroll o festes fins tard”.

Mataró, ciutat universitària
“No disposem de números exactes de quants alumnes del TCM que vénen de fora es queden a viure a Mataró durant la setmana, ja que són molts els que demanen informació a la Unitat d’Atenció als Estudiants sobre pisos o habitacions per llogar, però després no hi van a confirmar si n’han trobat”, diu Miquel Rey, regidor de Promoció Econòmica i Innovació i president del TCM, que com a dades fa constar que dels 1.400 estudiants matriculats enguany a les carreres que s’ofereixen a Mataró, prop d’un 10% vénen de més enllà del Maresme i del Barcelonès i per tant són susceptibles de quedar-se a dormir entre setmana. “És evident que cada vegada n’hi haurà més. El curs vinent el TCM tindrà uns 1.800 universitaris, i per tant cal plantejar-se obrir una residència d’estudiants tard o d’hora, a poder ser a prop del TCM, tot i que de moment pensem que encara no hi ha suficient demanda per fer-ho, i amb la situació econòmica actual ara mateix hi ha altres prioritats”, manifesta Rey. “Però hem d’estar atents a qualsevol oportunitat que es presenti, i també de cara a obrir noves línies d’estudis superiors. És molt important per al futur de la ciutat que aquesta cada vegada tingui més caràcter universitari”.

Però a banda de l’allotjament, Mataró tampoc sembla gaire preparada per respondre a altres peticions dels joves, o almenys això és el que expliquen els de Can Ramiru. “La veritat és que no sortim molt de nit quan som aquí, tots anem a la Universitat al matí i, en tot cas, amb els diners dels que disposem preferim comprar beguda al supermercat i estar-nos a casa. Però sí que és veritat que algunes vegades que hem volgut sortir no trobem quasi res obert a partir de certes hores”, explica la de Capellades. “És un cas similar al de la residència – considera el regidor-. De moment no hi ha suficient demanda, i per tant els locals musicals i altres llocs d’oci difícilment obren fins tard entre setmana. Però també és cert que a Mataró li calen més activitats als vespres i a les nits, no només per als estudiants, sinó per tothom, i d’això n’estem parlant al govern municipal”.

Als quatre habitants del pis del carrer dels Pirineus, però, les parets del pis no se’ls hi cauen al damunt i es consideren afortunats. “Ens entenem molt bé, i la convivència no és més que qüestió de voluntat per part de tots”, diu Soldevila, mentre que Casacuberta encara va més enllà: “Està essent una experiència molt bona, i si de cop i volta ara s’acabés el pis d’estudiants de segur que ho trobaria a faltar moltíssim”.