Baron: 'S'ha de tenir consciència de classe per fer que la societat avanci'

Joan Antoni Baron arriba a la redacció de Capgròs puntual. Somrient. Saluda tothom que troba afablement. Fa broma amb en Perecoll i en Ramon Reixach. Fins a la primera pregunta. Aleshores canvia el gest i l'expressió. Es posa trascendent. Respon despressa com si coneixés les preguntes. Alça el to per defensar les seves idees. I finalment beu un glop d'aigua. Torna a somriure. Saluda a tothom. I marxa puntual.

Política

Perecoll: Creu que els polítics han de tenir consciència de classe?
Joan Antoni Baron: Jo crec que si, jo com a mínim la tinc. Jo sóc treballador, fill i nét de treballadors, i sempre explico als meus fills que han d'estar orgullosos de ser fills de treballadors. S'ha de tenir consciència de classe si vols canviar les coses en positiu i fer que la societat avanci, és a dir, que la majoria arribi a uns estàndards de qualitat suficients.

Ramon Reixach: Quina formació acadèmica i quina experiència professional tenen les tres persones que encapçalen la seva llista?
J.A.B.: Jo sóc llicenciat en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona tot i que he treballat sempre de mestre perquè és la meva autèntica vocació. En Ramon Bassas té estudis de BUP, però és una persona d'una cultura extraordinària. Intel·lectualment és la persona més ben preparada que hi ha al govern municipal, la més llegida i més instruïda. Va treballar d'administratiu un temps però va entrar de seguida en política. L'Alícia Romero és llicenciada en dret i acaba de fer un màster a Esade. Abans d'entrar en política va treballar en entitats bancàries.

P.: El seu lema de campanya diu “Nous temps Noves idees”, però després de més de vint anys al govern poden sortir noves idees?
J.A. B.: Jo només porto tres anys d'alcalde.

P.: Han estat tres anys d'entrenament?
J.A.B.: No, han estat tres anys a tota pastilla, jugant el partit sencer. No vaig tenir temps per entrenar-me.

R.R.: Els socialistes estan al Govern Central, al de la Generalitat, a la Diputació, al Consell Comarcal i a l'Ajuntament. Què hi ha d'alternatiu i de nou en votar el PSC?
J.A.B.: Noves idees i nous temps. Nosaltres vam assumir la responsabilitat de governar aquesta ciutat quan aquesta tenia unes mancances de tot tipus però molt clares: calien escoles, zones verdes, s'havien de relligar els barris… Ara estem en una situació diferent, hem de governar una ciutat en dos aspectes: en el creixement demogràfic, que és similar al dels anys 50 i 60 però amb la diferència que ara l'Ajuntament ha de liderar aquest creixement. I també hem de liderar el canvi econòmic, o coliderar-lo amb els agents econòmics de la ciutat.

R.R.: Tot això ho podria assumir perfectament un partit de centre.
J.A.B.: No, un partit de centre optaria per un model urbanístic completament diferent del nostre. Nosaltres hem optar per una ciutat cohesionada i compacta, amb un territori delimitat pel Pla General del 96. La dreta faria una ocupació extensiva del territori, nosaltres fem una ocupació intensiva. I en els temes econòmics, volem crear ocupació amb el màxim de qualitat i en bones condicions. Aquesta és una altra diferència amb les propostes de dretes.

Urbanisme

P.: Creu que PUMSA conserva el seu esperit inicial?
J.A.B.: Si, manté l'esperit inicial que és el de intervenir en la gestió del planejament, amb una clara vocació de reinvertir els beneficis en la pròpia ciutat. Els accionistes de PUMSA són els mataronins i tots els beneficis s'estan reinvertint en equipaments, zones verdes, aparcaments...

R.R: Està satisfet de la tasca que ha dut a terme Arcadi Vilert?
J.A.B.: Totalment. L'Arcadi Vilert ha estat un bon regidor d'Urbanisme

R.R.: Quina nota la posaria?
J.A.B.: Un notable, entre el 7 i el 8.

P: Creu que hi ha elements del patrimoni que s'haurien de protegir?
J.A.B.: Les coses estan pràcticament totes blindades, aquest mandat s'ha treballat amb el Consell del Patrimoni de forma molt intensiva. Jo diria que en cap mandat s'ha fet l'esforç de preservar el patrimoni que s'ha fet en aquest. Per exemple, en la recuperació de la muralla, que molts ciutadans no coneixien.

R. R: I perquè s'ha tirat a terra la casa d'en Biada?
J.A.B.: No estava inclosa en el catàleg del patrimoni.

R.R.: Però formava part d'una ruta turística consultable a la web de l'Ajuntament.
J.A.B.: Aquestes coses passen. El catàleg es va fer amb un criteri molt arquitectònic i després s'hi han anat introduint altres criteris més historicistes.

Informació

P.: A Mataró tenim televisió local, ràdio municipal i butlletí. No expliquem poques coses als ciutadans tenint tants mitjans d'informació?
J.A.B.: El pla local de comunicació ens va advertir de les mancances que teníem i n'hem resolt algunes amb el butlletí i la ràdio. Jo estic molt content del model de ràdio. Algú va dir que seria la ràdio de l'alcalde, però és la ràdio de la ciutadania, amb 150 persones que hi col·laboren. Ara estem treballant en la TDT, una gran oportunitat que la ciutat no pot perdre per mantenir la seva capitalitat i per ser plataforma tecnològica.

P.: Però casos com el de Ca l'Imbern no s'han sabut explicar.
J.A.B.: A mi no em va costar reconèixer que ens havíem precipitat en el cas de l'Imbern, per això vam posar el comptador a zero i vam tornar a començar. L'objectiu és que ningú que tingui activitat econòmica a la zona hagi de marxar, però el sector necessita una remodelació, i es farà parlant amb la gent. Vam cometre l'error de pensar tot l'espai com una sola cosa, i la part de dalt i la de baix del carrer Biada són completament diferents.

Llegeix la continuació de l'entrevista aquí