L’alcalde, Joan Antoni Baron, va pujar a l’escenari de Sala Cabañes ahir dimecres, dia 16, per manifestar el compromís de l’Ajuntament de treballar per renovar el teatre del Centre Catòlic. “No serà ni fàcil, ni ràpid, ni barat, però entre tots plegats ho farem, perquè creiem que val la pena”, va assegurar Baron durant la seva intervenció, que va tenir lloc a la meitat de l’espectacle que la Sala va organitzar per celebrar el 75è aniversari del teatre, inaugurat el 17 d’abril de 1933. L’objectiu és la construcció d’un nou teatre, projecte que depèn d’una operació urbanística que negocien Centre Catòlic i Ajuntament i que afectarà tot el sector de la Riera que engloba la seu de l’entitat i l’edifici de La Presó.
Baron va felicitar la Sala pel seu aniversari i va donar les gràcies a l’entitat “per tot l treball que heu fet entre aquestes parets, i que ha traspuat a tota la ciutat”. L’alcalde va recordar que “Ara fa 75 anys que algunes persones van fer un cop de cap” i va constatar que “ara és moment de fer-ne un de nou, i començar a treballar per la renovació d’aquestes instal·lacions”. El finançament necessari per a construir el nou teatre és el principal escull. “Anirem a cercar els diners allà on sigui”, va prometre Baron, qui a més va assegurar que la Gàbia (la pista esportiva del Centre Catòlic) també es mantindrà a La Riera. Amb aquest discurs, l’alcalde va respondre a la petició que just abans va fer la presidenta de Sala Cabañes, Imma Llorens. “Ara és el moment que la ciutat sàpiga respondre, com l’entitat sempre ho ha fet”, va afirmar, després de recordar que la Sala ha estat “un motor de la vida social i cultural de la ciutat, sempre amb la tenacitat de qui vol avançar i sense fer gaire soroll”. El discurs de Baron va satisfer l’entitat. “Estem en el bon camí”, comentava Antoni Blanch, president del Centre Catòlic un cop finalitzat el muntatge.
Els discursos van tenir lloc en una Sala plena a vessar que va assistir a l’espectacle ’75 anys alçant el teló’, dirigit per Xavier Ribas i Mercè Grané. L’obra va fer retrocedir el públic a la dècada de 1930, i va incloure música (la interpretació de La Balanguera, peça que també va sonar el 16 d’abril de 1933), coreografies de ball a càrrec de la companyia eN movimeNT, recitat de fragments d’obres clàssiques del teatre català, i l’actuació final dels alumnes de La Saca, l’escola de teatre de Sala Cabañes. L’espectacle va acabar a l’exterior del teatre, amb focs artificials i l’encesa un pèl accidentada d’un número 75 que presidia l’entrada de l’edifici.
Llorens i Baron, durant els discursos
Comentaris