Baron: 'L'alcalde ha de ser una persona molt propera'

Vostè apunta tres línies bàsiques de treball: una és solucionar les coses del dia a dia…
Sí, és el que la gent vol, les coses que ens demana i que li preocupen.

A Mas se li ha retret que s'hagi quedat aquí, que no hagi anat més enllà. El Pacte pel progrés econòmic i social anunciat dilluns, que és l'altre gran eix del nou Govern, és una manera de donar impuls de capitalitat?
Sí, però entès d'una forma diferent. Jo crec molt en això de la xarxa, en què cadascú té un paper important. Si a la xarxa falta un nus, es desmunta. Hem de jugar totes les nostres potencialitats sense complexes. Mataró és la vuitena ciutat de Catalunya, tenim un pes industrial important i hem de tenir aquesta vocació de ser una ciutat important. Però jo no hi he cregut mai, en la política de flamarades; amb això sóc molt coincident amb en Manuel Mas. El que ens interessa és el benestar de la gent, més que el gran renom de la ciutat. I si em fan triar entre més autobusos i segons què… farem més autobusos, que és el que vol la gent. Ahir vaig apuntar tres coses: la política del dia a dia, el debat territorial en l'àrea metropolitana i la voluntat de liderar el centre de la comarca –però treballant l'eix Mataró-Granollers– i la proximitat. La gent el que vol és que l'escoltis, que tinguis en compte els seus suggeriments, que potser els hi diguis que no potser, però sobretot el que no vol és que els ignoris. L'alcalde ha de ser una persona molt propera, no només per les coses del dia a dia sinó també pels neguits personals de la gent, que són molt importants. Hi ha una sensació d'incertesa, a tot arreu, i nosaltres hem de crear seguretats, que no vol dir no només policia; que tindrà feina, que tindrà habitatge, assistència sanitària… un futur. Si aconseguim transmetre aquesta sensació podrem eliminar aquests neguits.

El discurs és molt coherent, molt continuïsta amb la de Manuel Mas. Li molesta aquest qualificatiu de continuïsta?
Home, no, si vaig valorar la gestió d'en Manuel Mas com a molt bona en cap cas és un menyspreu.

És bo que hi hagi continuïsme després de 21 anys de la mateixa política?
Depèn del que entenguis per continuïsta.

Bé, això d'apostar pels autobusos i no per les flamerades, per exemple…
Això ens ha donat molt bon resultat. Evidentment com a nou alcalde he d'imprimir un esperit nou; això forma part de cadascú. Ell tenia unes virtuts i jo també en dec tenir alguna…

Però, escolti, la gent també viu de símbols: la Laia l'Arquera, el Museu Tèxtil, la ràdio municipal…
Hem de ser tant ambiciosos com pugueum. I hem de compaginar aquestes coses. No hem de renunciar a res. Pel Museu Tèxtil ja hi ha un acord polític…

Per fer-lo aquest mandat?
Per tenir si més no els fonaments molt ben posats. El primer que hem de fer és consolidar dels espais de Can Marfà. I hem de començar per la nau petita. Però ens hem de posar d'acord sobre quin Museu Tèxtil estem parlant… la feina de la Fundació Vilaseca és impressionant i treballarem amb ganes i il·lusió perquè això en aquest mandat pugui anar endavant. Evidentment que a la ciutat cal buscar elements que la diferenciin…

Hi ha aquest leiv motiv que a Mataró no s'hi pot fer res. La gent jove no sap on anar a passar-s'ho bé, la gent gran no té incentius per estar aquí…
Mataró és una ciutat plena de possibilitats, on s'hi viu molt bé, perquè tenim moltes coses i molt a l'abast de tothom. No comparteixo en absolut aquesta sensació, al contrari. Qui diu això és que no coneix la ciutat, que no parla amb la gent, no va als barris… A Mataró cada dia passen coses interessantíssimes. I només cal anar a La Riera el dissabte a la tarda, hi ha cinquanta mil coses a fer… no pots arribar a tot arreu. Hem d'injectar una certa autoestima. I hem de treballar amb aquests projectes, al màxim de compartits.

Quin és el problema que té sobre la taula que més li preocupa?
L'economia. No de l'ajuntament, la de la ciutat. Estem en un moment complicat, de molta transformació, i hem de saber on anem i cap on apuntem. Hem de pensar què passa amb el tèxtil i obrir-nos a nous sectors productius. Tot això ha de ser fruit del debat, perquè l'Ajuntament té molta informació i haurà de dirigir tot el procés, però qui haurà d'executar les coses és la societat civil mataronina. Hem d'aprofitar el feeling que hi ha entre les administracions ara mateix.

Quines sortides veu a aquesta situació?
Ser innovador, el que hem fet sempre. Repassant la història de la ciutat veus que en cada crisi, els emprenedors han iniciat un nou sector i la ciutat ha tirat endavant. Mataró és una ciutat de treballadors, de gent que s'aixeca a les sis del matí. La ciutat tirarà endavant. Em preocupa el tema, però tinc confiança.

Com enfoca el problema?
Anar trucant totes les portes. El propi teixit de la ciutat ens és un avantatge. No tenim grans empreses que puguin tancar… perquè han anat tancant amb processos bastant naturals.

La sortida de la crisi econòmica passa pel Tecnocampus?
Si, però també pel Pla d'Equipaments Comercials, del que siguem capaços de generar com a ciutat de serveis…

Creu en Mataró com a destí turístic?
Home, si parlem del turisme de Calella no… però com una ciutat que pot aprofitar la proximitat amb Barcelona i aportar algunes coses… segurament sí. Aquest cap de setmana a Mataró no hi havia cap plaça d'hotel lliure… pel Gran Premi d'Espanya. Doncs nosaltres hem d'aprofitar això. Tenim prous actius per, si els sabem moure, tenir uns certs actius. Hem d'anar pel Pla de Promoció de Ciutat i veure quines coses podem fer.

En tres anys tindrà temps de marcar el nou estil?
En el debat d'investidura vaig dir que el rumb i els temps estaven marcats. Tenim un acord de govern signat, molt detallat. Mira, els nostres acords de govern amb altres partits sempre són molt clars i per això sempre han funcionat bé. Sabem el que volem fer. El temps… doncs depèn de les prioritats. Si al Pla d'Equipaments Culturals hem de començar per Can Marfà… doncs al Monumental haurem de fer una altra cosa… L'estil? Doncs això ho posa l'empremta personal de cadascú. El tercer tema és el de projecció el futur. La cosa no s'acaba amb gestionar el que tenim acordat… què i on comencem a projectar? En temes urbanístics tenim el PAUM, en temes econòmics cal fer una reflexió com ja he dit… També hi ha els plans integrals, que hem de treballar amb els propis barris. I cal estar molt atents als canvis socials, que es produeixen d'una manera continuada. Cada dia passen coses noves. Cal estar molt atents en immigració, perquè si no ho cuidem pot ser un problema important. En els temes educatius passaran coses molt importants en els propers mesos… perquè tenim una demanda molt forta i hi ha hagut una manca de planificació absoluta en els darrers anys de govern de CiU. Ara haurem de córrer…

Se sent còmode en el paper que li atribueixen d'alcalde de transició?
Això no he entès mai què vol dir… Jo sóc d'una generació pont… no sóc del 79 ni dels babyboomers… Procuraré que no sigui curt ni tampoc molt llarg. Darrera nostra, i al PSC ho hem treballat, hi ha una gent –que no estan tots al govern- molt capacitada i formada per poder assumir les tasques de govern d'aquí un temps. Comencem un nou cicle, això està clar. En tres anys això s'ha de començar a definir.