Baron 1

Entrevista Joan Antoni Baron Perecoll: Creus que els polítics per ser polítics han de tenir consciència de classe? JAB: Jo crec que si, jo com a mínim la tinc, no puc parlar pels altres sinó per mi mateix, jo soc treballador, fill i net de treballadors i explico als meus fills que han d'estar orgullosos de ser fills de treballadors. S'ha de tenir consciència de classe si vols canviar les coses en positiu i fer que la societat avanci, és a dir, que la majoria arribi a uns estàndards de qualitat suficients. Reixach : Quina formació acadèmica i experiència professional tenen les tres persones que encapçalen la llista? Jo soc llicenciat en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona, he treballat sempre de mestre perquè és la meva autèntica vocació, quan em vaig llicenciar vaig optar per l'ensenyament a primària, no a secundària. En Ramon Bassas té estudis de BUP però és una persona d'una extraordinària cultural, intel•lectualment és una persona més ben preparada que hi ha al govern municipal, la més llegida i més instruïda en àmbits culturals. L'Alícia Romero és llicenciada en dret i ahir li van donar un graduat un màster a Esade. L'Alícia va treballar en entitats bancàries, va entrar molt jove en la política i en Ramon va treballar d'administratiu un temps però va entrar de seguida en política. Perecoll: et recomanaria que prenguis mesures urgents a qui t'ha fet la foto del cartell? JAB: Jo també P: I a qui t'ha fet el lema també, perquè això de Nous temps Noves idees, dóna la sensació que porteu vint anys en el govern i poden sortir noves idees? JAB: jo només porto tres anys d'alcalde P.: Això seria un bon emblema. JAB és un bon emblema tenint en compte que el PSC ha renovat bona part dels seus caps de cartell. P.: Tres anys d'entrenament JAB: Tres anys d'entrenament no, tres anys a tota pastilla jugant el partit sencer. No em van deixar temps per entrenar-me. Reixach: Els socialistes estan al govern central, al de la Generalitat, a la Diputació, al consell comarcal i a l'ajuntament des de fa 28 anys. Que hi ha d'alternatiu i de nou en votar al PSC. JAB: noves idees i nous temps. Vam assumir la responsabilitat de governar aquesta ciutat quan aquesta tenia unes mancances prou evidents i de tot tipus, molt clares, perquè calien escoles, zones verdes, s'havien de relligar els barris. Ara estem en una situació diferent, hem de governar una ciutat en dos aspectes: en el creixement demogràfic, que és similar al dels anys 50 i 60 i ara l'ajuntament ha de liderar aquest creixement, no pot passar el que va passar llavors, i ha de liderar el canvi econòmic, o coliderar-lo amb els agents econòmics de la ciutat. És un canvi estructural, però no estem en una crisi típica. Reixach: Què té d'alternatiu d'esquerres tot això? Podria assumir-ho perfectament un partit de centre. JAB. No, un partit de centre optaria per un model urbanístic completament diferent del nostre, nosaltres hem optar per una ciutat cohesionada i compacte, on les coses passen en un territori molt delimitat, el del pla general del 96. La dreta faria una ocupació extensiva del territori, nosaltres fem una ocupació intensiva, això lliga molt amb la idea de la polis. I en els temes econòmics, volem crear ocupació amb el màxim de qualitat i en bones condicions. Aquí diferència amb les propostes de dretes. Perecoll: Creus que PUMSA manté l'esperit inicial de PUMSA? JAB. Si, Pumsa manté l'esperit inicial, que és el de intervenir en la gestió del planejament, amb clara vocació de reinvertir els beneficis en la pròpia ciutat. Els accionistes de PUMSA són els mataronins, cada mataroní té una acció de Pumsa i tots els beneficis s'estan reinvertint en equipaments, zones verdes, etc. Reixach: Assumeix plenament la tasca que ha fet Arcadi Vilert? JAB. Totalment, l'Arcadi Vilert ha estat un bon regidor d'Urbanisme Quina nota la posaria? Se li podria posar una nota de notable, entre el 7 i el 8 Perecoll: S'ha de fer una revisió del consell patrimoni de la ciutat i coses que s'haurien de blindar? JAB. Les coses estan pràcticament totes blindades, aquest mandat s'ha treballat amb el consell del patrimoni de forma molt intensiva. Jo diria que en cap mandat s'ha fet l'esforç de patrimoni que s'ha fet en aquest. Recordo la recuperació de la muralla, molts ciutadans no la coneixien Reixach: I perquè s'ha tirat a terra la casa d'en Biada? JAB: Aquesta no estava en el catàleg del patrimoni Reixach: Però estava a la web de l'Ajuntament en les rutes turístiques JAB: Però aquestes coses passen R: Ja ho se que passen, però perquè? JAB: el catàleg es va fer amb criteri molt arquitectònic i després s'hi ha introduït altres caràcters més historicistes Perecoll: Tenim TV, ràdio i butlletí. No expliquem poques coses a la ciutat tenint tants mitjans d'informació? JAB: Hem començat a fer un camí a partir del pla local de comunicació, que ens va advertir de les mancances. N'hem resolt algunes amb el butlletí, la ràdio, i jo estic molt content del model de ràdio. Algú va dir que seria la ràdio de l'alcalde, m'agradaria veure qui s'atreveix ara a dir-ho, és la ràdio de la ciutadania amb 150 persones. I ara treballem per la TDT, una gran oportunitat que la ciutat no pot perdre per la capitalitat i per ser plataforma tecnològica, per estar al capdavant dels canvis que s'han de donar als mitjans de comunicació i que suma massa crítica amb el TecnoCampus i el model universitari. Perecoll: el cas de CA l'Imbern ha sigut poc explicat, i com és que hem d'esperar als resultats que passi el que passi. JAB: La ciutat cada vegada és més complexa. A mi no em va costar reconèixer que ens havíem precipitat, vam posar el comptador a zero i vam tornar a començar. La proposta que s'havia posat a la taula era millorable. Ho tornarem a mirar, l'objectiu és que ningú que tingui activitat econòmica hagi de marxar, però el sector necessita una remodelació, s'haurà de reordenar l'espai, però es farà parlant amb la gent. Vam cometre l'error de pensar tot l'espai com una sola cosa, el que passa carrer Biada amunt i amb el sector de Ca l'Imbern, i son dos sector completament diferents. Reixach: Vostè va confiar cultura a Jaume Graupera JAB: Manuel Mas va confiar cultura a Jaume Graupera. Reixach: Vostè el va ratificar. Es va equivocar? Com valora la seva tasca? JAB: No. En Graupera i jo tenim diferències considerables en quan a la percepció d'alguns fets culturals perquè jo crec que els agents culturals són fonamentals, els actors de la cultura són fonamental, perquè són grans usuaris i creen la gran massa crítica cultural de la ciutat. Al client també se l'ha de cuidar. Però per mi és molt important la creació, en tota la seva diversitat. Graupera creu que ha de cuidar més els públics. Estem parlant d'una frontera poc difusa. Jo soc lleial als meus socis de govern, com a govern assumeixo encerts i equivocacions. Reixach. Revalidarà en Graupera? JAB. Que parlin les urnes i a partir d'aquí farem les interpretacions que calgui. Perecoll: en Cuyàs va dir que al ciutadà li dóna la sensació que els deures i el que ha de pagar està molt ben engreixat, però amb els drets no té la mateixa sensació. Justícia no està engreixada, quan tenim un problema l'ajuntament no està planificat. JAB: El que pagues està molt regulat i és fàcil d'administrar, i quan anem als drets, els fonamentals com la sanitat o l'educació estan força ben engreixats però després la complexitat de la ciutat és tant diversa que ja no anem al menú sinó a la carta. Els drets i deures son els mateixos per tothom però després la gent fa la seva pròpia lectura.