Àvies i nétes, cara a cara

Quan jo tenia 16 anys

Em dic Josepa Pinart. Vaig néixer a Mataró, al costat de la basílica de Santa Maria, l’any 1928. Tota la vida he viscut a la ciutat. Tinc 6 fills i 17 néts. Els de la meva generació vam haver de creure als pares, i després ens van manar els fills.

Situem-nos a l’edat que té ara la seva néta Íria. Estudiava o treballava?
Als 15 anys em van fer deixar els estudis – anava al Cor de Maria - , amb molta pena per part meva, perquè una germana més gran s’havia fet monja i a mi em tocava ajudar a una altra germana modista, a casa mateix. En tinc bons records, parlàvem de tot mentre cosíem, escoltàvem la ràdio... També hi havia dies molt durs: les vigílies de festes importants no paràvem fins a les 6 del matí, perquè tothom portava els vestits a arreglar per a lluir-los aquells dies.

I guanyava uns diners.
Al principi no, tot quedava per a la casa. Quan necessitava comprar alguna cosa ho demanava als pares. No vaig estrenar el primer abric de roba nova fins als 15 anys! Quan la germana modista va ser casada, aleshores sí que vaig començar a cobrar.

Què feia en el temps que li quedava lliure?
Vaig anar molts anys a l’Escola d’Arts i Oficis, sempre m’ha agradat dibuixar i pintar. També cantava a la coral Santa Cecília; el director que teníem, però, va morir molt jove i la coral va perdre empenta.

I a les vacances, què feia?
Vacances? No sabíem el que era. Alguna vegada havíem fet alguna sortida amb la família, potser el més lluny que havia anat era a Olot, i més per qüestions familiars que no pas per passar-nos-ho bé.

Pel que deia abans, li agradava la música.
Força. Els diumenges al migdia anava als concerts de banda que feien al Monumental. I el que sí que tinc ben present és quan vaig anar per primera vegada al Palau de la Música, als 17 anys. Tenia un tocadiscos, de fet encara el guardo. En canvi això que es porta ara a les orelles... em van regalar uns auriculars d’aquests però no me’ls he posat mai.

Havia sortit de festa, a les nits?
Tot el que sortíem era per anar a l’església i a catequesis. Al Foment hi vaig anar bastant, per exemple a fer un curs de cuina.

Li plaïa la cuina, als 16 anys?
Sí, no m’ha desagradat mai. Gràcies a aquest curs del Foment un dia vaig sorprendre els de casa fent uns canelons.

Per veure cinema també anava al Foment?
Sí, els capellans ens deien que no anéssim a veure cine al Clavé. Em sembla que era perquè al Foment hi havia la censura dels petons, i al Clavé no. M’agradava en Clark Grable, en Cary Grant i Gary Cooper. Penso que ho feien molt millors que els d’ara.

Festejava amb algun noi, aleshores?
No, als 16 no encara. Als 18 sí. Em vaig casar als 25 i dos anys més tard vaig tenir la primera criatura, després de perdre’n una abans.

Alguns néts seus juguen a bàsquet. Vostè quins esports practicava?
El que més s’hi pot assemblar és que anava a ballar sardanes. Tot i així havia anat a veure’n, d’esport, als Lluïsos. Hi havia en Joaquim Blume! No recordo que hi hagués aquesta passió pel futbol que hi ha ara, i menys entre les noies; a una que va dir que li agradava la vam mirar com si fos rara.

Ara el jovent es dutxa cada dia...
No vam tenir bany fins que vaig canviar de casa, ara fa 46 anys. Abans teníem un lavabo en una habitació on ens netejàvem mig cos, i l’altre mig amb un cubell. Potser unes tres vegades a la setmana. Però no fèiem pudor, eh!

Ara que tinc 16 anys

Em dic Íria Varela. Vaig néixer a Mataró fa 16 anys, tinc una germana bessona i un germà més gran. Sóc de les nétes mitjanes de Josepa Pinant.

Estudies o treballes?
Faig 1r de batxillerat a l’Institut Miquel Biada. M’agradaria fer magisteri.

Has treballat en alguna ocasió, per guanyar uns diners?
De moment he fet algun cangur en dissabte, i em sembla que aquest proper estiu sí que em tocarà treballar. Els pares no m’han donat mai paga, si necessito comprar alguna cosa els en demano.

I què acostumes a comprar?
Sobretot roba, m’agrada anar a la moda.

A què dediques el temps lliure?
Entreno i jugo a bàsquet amb el Boet, igual que els meus germans. També vaig a classes d’anglès. M’agrada molt llegir, tot el que em cau a les mans. Els caps de setmana amb els amics anem al cinema, a sopar, a la discoteca, o a fer una volta. Els pares em deixen arribar a casa cap a la 1 de la nit, excepte en festes com Les Santes, que puc allargar més.

Les Santes ja cauen en plenes vacances. Què més fas, amb tot el temps del juliol i l’agost?
Anar a la platja, a la piscina, als monòlegs i tot el que fan al passeig Marítim... Els meus pares no són gaire d’anar a fer viatges lluny.

Escoltes música?
Sí! Normalment me la descarrego d’internet i l’escolto amb l’mp3, em poso els auriculars a l’habitació per no molestar, o quan vaig sola pel carrer. M’agrada de tot: house, dance, pop... però no tinc cap cantant o grup favorit. De moment he anat a pocs concerts en directe, espero anar aviat a molts més.

La teva àvia als 16 anys va fer uns canelons per llepar-se’n els dits.
Ei, que jo també m’espavilo bé a la cuina, i quan els pares no hi són em preparo el que calgui. Ara, quan visqui en parella, espero que ell també cuini.

Aquesta parella, ja té rostre?
Bé, surto amb un noi. Però ara mateix no m’imagino casada als 25 anys com l’àvia.

Dius que jugues a bàsquet. T’agraden altres esports?
Per mirar, potser fins i tot més el futbol que el bàsquet, sobretot els partits importants, perquè a vegades quedem amb amics per seguir-los junts.

Ets de les que et dutxes cada vegada que has de sortir al carrer?
Bé, com a mínim sis dies a la setmana. Com que els tres germans entrenem i juguem a bàsquet, quasi cada dia ja ens dutxem allà al pavelló; si no, potser a casa hauríem de fer cua per entrar al bany.