Associacions cap a la segona generació

Inma Herrera va néixer a Mataró fa 35 anys i porta mitja vida anant a la Casa Cultural Sabor Andaluz, on forma part d’un dels quadres de ball. La seva tieta - com els seus pares andalusa arribada a Catalunya en les dècades d’onades migratòries procedents sobretot del sud de l’Estat - va ser la que la va empènyer a anar-hi, i ella s’hi va enganxar totalment. “Hi vaig quasi cada dia, i si no ballo amb el meu quadre ho faig amb un altre, és el que més m’agrada i si un dia no hi puc anar ho noto”, explica. Però va ser fa tot just un any que va entrar a formar part de la junta de l’entitat, com a secretària. Els fundadors han començat a donar pas al jovent en aquestes associacions nascudes en la majoria de casos fa uns 20 anys – la Casa de Andalucía és la veterana, amb 35. Als locals de les entitats s’hi fan classes de sevillanes i flamenc, preparen la celebració de misses ‘rocieras’, o simplement pensen accions per donar a conèixer la terra que els va veure néixer, amb un calendari d’activitats al llarg de l’any més o menys farcit. Però el rellotge biològic no s’atura per ningú i un dels reptes que ara comencen a encarar és el del relleu generacional. No sempre és fàcil: “Molts veterans són una mica reticents a deixar les regnes d’una associació que és com casa seva, i quasi que ens priven del dret a equivocar-nos”, manifesta Encarni Carrasco, també mataronina de tota la vida i de família arribada d’Andalusia. Ella porta dues dècades, des que era una nena, vinculada a l’Hermandad Nuestra Señora del Rocío. Els seus pares en van ser fundadors, i ara va agafant-ne responsabilitats. “M’agradaria que l’entitat durés molts anys, perquè m’ho passo molt bé i per mi estar aquí és com seguir la tradició familiar. Però el futur és incert, i, o donem a conèixer més allò que fem, o no ens en sortirem”, diu.

Arriba, doncs, una època que serà una prova de foc, de saber si aquests entitats podran sobreviure als que es van encarregar de posar-les en marxa, convocar les primeres assemblees, i portar a aprovar els estatuts. A diferència d’altres associacions de la ciutat, compten amb la particularitat que van néixer – almenys gran part d’elles -, com explica Rita Parra, “per recordar la nostra terra. Sobretot al principi, quan ens reuníem tanta gent era com si estiguéssim una estona allà on vam passar la primera etapa de la vida”. Parra va ser de les fundadores del Círculo Flamenco Andaluz en Mataró, ara fa 21 anys, entitat que va arribar a tenir més de 300 socis. Des de l’Asociación Cultural de Rodeños Andaluces, Juan Sabán, el seu president, no dóna gaires esperances a què l’entitat arribi més lluny que les persones que ara la representen. “Quan ja no hi siguem els que vam venir de La Roda de Andalucía, s’haurà acabat l’associació”, sentencia, tot explicant que la van fundar per tal de donar a conèixer aquest municipi a Catalunya – “donar una visió diferent de l’Andalusia de la festa”, diu - i viceversa, i que per tant “no tindria gaire sentit que continués sense ‘rodeños’ d’origen, perquè nosaltres no tenim quadres de ball ni res per l’estil, sinó que tenim un caire més institucional”. El futur del Círculo Flamenco tampoc el veu clar Rita Parra: “Va venint jovent, però la majoria de socis tenen la meva edat o uns pocs anys menys... I no veig als joves amb tantes ganes com les que teníem nosaltres, a més a més que molts fills dels que ho vam fundar no viuen ara a Mataró, sigui per motius laborals o familiars, i per tant això també ho fa complicat”, comenta. Inma Herrera és molt més optimista pel que fa a la seva entitat: “Ara mateix tenim 7 quadres de ball, hi ha gent jove, la professora també és jove i amb moltes ganes... Penso que hi ha futur”.

Federació i xarxes socials
Fa poques setmanes es feia la presentació pública de la FECAM, la Federació d’Entitats Culturals Andaluses de Mataró, que agrupa les nou associacions d’aquestes característiques de la ciutat. I precisament un dels fets que sobten és que els càrrecs principals de la seva primera junta els ocupen persones joves i nascudes aquí, com el president Beni Jurado, la vicepresidenta Inma Herrera, i Encarni Carrasco com a secretària. Pot ajudar la FECAM a garantir el futur de les entitats que en formen part? “Jo hi crec molt, per això m’hi he implicat tant”, exposa Carrasco, afegint que “tot i que la relació entre les diferents associacions sempre ha estat bona, també és cert que els joves estem al marge d’algun desencontre que hi pogués haver en el passat, i per tant l’entesa entre nosaltres és fàcil”. A més a més de la FECAM, Inma Herrera també parla d’un altre element que ha de ser clau en el futur d’aquestes entitats: l’ús de les noves tecnologies, i en especial d’internet. “En això els joves hi podem aportar molt. De fet, una de les primeres coses que vam fer des de la FECAM va ser crear un perfil al FaceBook, i en pocs dies ja teníem 200 persones agregades. Ja hem començat a notar que als actes organitzats fins ara ha vingut més gent que en anys anteriors precisament gràcies a la difusió per les xarxes socials”, considera. En definitiva, per a Encarni Carrasco en aquest cas serveix també aquella frase tan tòpica com certa: “Renovar-se o morir”, conclou.