L'arqueta de Sant Cugat, primera aparició gràfica de Les Santes

Aquests dies podem celebrar l’efemèride de tenir l’arqueta-reliquiari de Sant Cugat a Santa Maria de Mataró. Aquesta arqueta va ser confeccionada per contenir els ossos del màrtir Cugat, un cristià procedent del nord de l’Àfrica que fou brutalment torturat i assassinat a Barcelona, el 25 de juliol del 304, per ordre de les autoritats civils romanes, pel fet de no voler abjurar de la seva fe en Jesucrist. Sant Cugat, primer cristià de Barcelona, fou venerat a la ciutat durant el que quedava d’Època Antiga, en una església ubicada a les afores de la muralla romana, on hi havia hagut una antiga necròpolis.

Amb la invasió sarraïna de l’any 711, però, les relíquies foren rescatades i endutes cap a França, per por a què fossin profanades. Amb l’arribada dels carolingis, les relíquies tornaren a Catalunya a finals del segle IX, però com que Barcelona havia adoptat Santa Eulàlia com a patrona principal, els monjos que les portaren decidiren establir-se al Vallès, on fundaren el famós monestir de Sant Cugat.

A sobre de l’altar del monestir, presidint l’església, hi havia les relíquies de Sant Cugat, juntament amb les relíquies de les Santes Juliana i Semproniana, que estaven allà, i que la tradició vinculà com a deixebles seves. Així estigueren durant mil anys, fins que el 1835, amb la desamortització de Mendizàbal, el monestir fou saquejat i abandonat, i les relíquies es dispersaren. Les de Sant Cugat anaren a parar cap a Barcelona, i les de les Santes vingueren a Mataró, aprofitant que, des del 1772, ja teníem una petita part de les relíquies.

La urna d’argent és una preciosa peça d’orfebreria que imita un sepulcre gòtic, encarregada a partir de l’any 1306 pel monestir, gràcies a una donació que havia fet un devot benintencionat, de nom Bonanat Basset. Els seus artífexs foren Arnau de Camprodon i Joan de Génova, argenters de la vila de Perpinyà, que la tingueren enllestida l’any 1312. En la urna hi ha representades escenes de la vida i martiri de Sant Cugat, segons la relata la seva passio novel·lada, dels segles VIII – IX. Per a nosaltres és molt important l’escena on s’aprecia que les Santes Juliana i Semproniana donen sepultura al cos del seu mestre, perquè és la primera representació coneguda de les patrones de Mataró.

Amb els anys, la urna de plata, pel seu valor, anà a parar al Museu Diocesà de Barcelona. Mn. Josep M. Martí i Bonet, el director del Museu, feu confeccionar dues rèpliques exactes de la urna original per poder protegir les relíquies, que es conserven actualment a la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona i al Monestir de Sant Cugat del Vallès.

Bibliografia: Alberto Torra Pérez, «El arca de Sant Cugat. Notas hagiográficas y documentales», Anuario de Estudios Medievales 23 (1993), pp. 543-561.