Arenas reivindica la catalanitat de Colom

L'historiador Joaquim Arenas va defensar ahir la possibilitat que Cristòfol Colom fos català en una conferència organitzada pels Amics de la Ciutat conjuntament amb Òmnium Cultural. Arenas, president del Centre d'Estudis Colombins d'Òmnium Cultural, va enumerar alguns dels indicis que apunten a la catalanitat del descobridor d'Amèrica, tot i aclarir que “pel Centre d'Estudis Colombins, Colom era català, però no ho podem demostrar”.

Entre els elements que recolzen la hipòtesi de l'origen català de Colom, Arenas va citar l'anàlisi de les seves restes, la identificació genètica (anàlisi de l'ADN) o estudis lingüístics que assenyalen que, fins i tot en textos en castellà, es nota que la llengua materna del navegant era el català, concretament el dialecte oriental.

Arenas va parlar de tres visions historiogràfiques sobre l'origen de Colom: la romàntica, “que és la que s'ha practicat des de l'estat espanyol”; la historiografia forçada, “que posa els resultats desitjats per obre del que és científicament demostrable” i, per últim, la “posició serena”, que “no té tanta audiència, es basa en el rigor científic” i que és la que ha seguit el Centre d'Estudis Colombins. Segons Arenas, aquesta aposta pel rigor s'ha vist recompensada amb el “reconeixement tant a Catalunya com internacionalment”.

Tòpics històrics
A partir de la segona meitat del segle XIX, va explicar Arenas, apareixen molts estudis sobre el descobriment d'Amèrica i la figura de Colom. Es tracta, però, d'estudis molt poc científics que acaben creant una sèrie de tòpics, molts dels quals han arribat fins a l'actualitat. Entre aquests tòpics “simplistes i falsos”, Arenas va citar el fet que Colom va néixer a Gènova o que Isabel la Catòlica va empenyorar les seves joies per poder finançar el descobriment. Tòpics com aquests, a més, es van potenciar des de nacionalismes com l'espanyol o l'italià durant les dictadures de mitjans del segle XX.

Continuant amb el desmentiment de tòpics, l'historiador va situar el descobriment d'Amèrica com una conseqüència de la lluita per l'hegemonia política a la Península entre Portugal, la Corona d'Aragó i Castella (tots tres regnes capdavanters amb comerç marítim) durant el segle XV i com una decisió empresarial fruit de la conquesta de Constantinoble per part dels turcs (que va dificultar l'arribada d'espècies a l'Europa occidental).

Arenas va ser molt crític amb la figura de Ferran el Catòlic, a qui va acusar de preferir ser el “rei consort” de Castella que no pas el sobirà de la Corona d'Aragó. En aquest punt, l'historiador va apuntar la hipòtesi que Colom provingués d'una família de la noblesa catalana que havia lluitat contra Joan II, pare del Ferran.