'Aplicar nous horaris ens portaria cap a una vida molt més humana'

Elvira Méndez és metgessa especialista en salut pública i en medicina preventiva. Dirigeix l’associació Salut i Família, entitat no governamental que treballa perquè les necessitats de les famílies i les persones vulnerables siguin objecte d'interès general i d'inversions econòmiques per part dels poders públics. Méndez és alhora una de les impulsores de la Iniciativa per la Reforma Horària, que vol implantar uns horaris més racionals per als ciutadans, empreses i institucions, inspirats en els de la majoria dels estats europeus.

D'on ens vénen nostres aquests horaris diferents als de la resta d'Europa?
El primer que cal entendre és que els horaris que practiquem aquí no són "tradicionals" de l'Estat espanyol, com molta gent diu. Fins als anys 50 del segle passat en teníem de molt més racionals, vinculats a l'hora solar, igual que avui continua passant a la majoria dels països del sud d'Europa, com Itàlia o Portugal. Però amb l’etapa “desenvolupista" franquista els barons -perquè molt poques dones estaven incorporades al món laboral- es van convertir en pluriempleats i van allargar les seves jornades laborals del matí a la nit.

I avui ho seguim mantenint, homes i dones. Quins perjudicis ens comporta?
Per començar ens genera nusos de temps molt densos i estressants. Qualsevol família amb criatures o fins i tot amb persones grans a càrrec sap que les primeres hores del matí, abans de marxar a la feina, són absolutament estressants, perquè s'acumulen tot de tasques a la vegada. I a la nit es repeteix gairebé amb la mateixa intensitat. Els temps familiars i personals estan absolutament escurçats pels horaris que fem, però necessitem que aquestes tasques es puguin repartir de manera molt més flexible. Perquè cada cop resulta més difícil practicar qualsevol activitat més enllà de la laboral,la vida cívica i ciutadana se’n veu molt perjudicada: participar en política o en una entitat, anar al teatre, quedar amb els amics...

Quins col•lectius en surten més perjudicats?
Aquells sectors més febles com ara la gent gran, els malalts o els menors d’edat són els que ho pateixen més, perquè no poden seguir el ritme, i això és un motiu més d’exclusió social. També les dones, perquè a la desigualtat que patim per la distribució dels rols socials –realitzem moltes més tasques que els homes- s’hi suma aquesta disfunció horària. Aquí ens plou sobre mullat.

Davant d’aquest panorama, les avantatges de la reforma horària són evidents.
Per resumir-ho, diria que la reforma ens ha de portar a una societat i a una forma de relació entre tots plegats més humana, basada en la calma, en donar valor a les coses i en marcar prioritats. 

De què estem parlant? De matinar molt i de fer jornades intensives?
No ens agrada el concepte d’horari intensiu, que implica fer-ho tot concentrat i corrent. Si funcionem així en el nostre “temps lliure” també correrem i ens estressarem. Ja vivim en un món prou accelerat, així que preferim parlar d’horaris compactats. També començaríem una mica més d’hora, sí, però ara mateix el problema no és que ens llevem massa tard, sinó que som un dels pobles que dormim menys de tot el planeta. Això afecta clarament el rendiment i trenca l’equilibri de les nostres vides. Amb els nous horaris potser ens llevaríem més aviat, però també dormiríem més i aniríem més compassats.

El que no es pot esperar és que aquí dinem a les 12 i sopem a les 6.
És que no diem pas això. No demanem una adaptació tan estricte, sinó quelcom força més fàcil, com ara dinar entre la 1 i la 1:30h i sopar cap a les 8h. Insisteixo que si aconseguíssim tot això tindríem una vida més humana, i també viuríem molt més tranquils el cap de setmana. Avui, per manca de temps, ho concentrem tot allà: els amics que no hem vist, tots els llibres que no he llegit... Són dos dies per posar-te al dia de tot el que has anat acumulant i al final resulten fins i tot més estressants que els dies laborables.

Hi ha molts serveis públics, establiments i empreses a qui no els serà gens fàcil adaptar-se. Hospitals, restaurants...
En l’àmbit laboral pensem que l’administració pública i les empreses que fabriquen productes podrien adoptar sense problemes un horari compactat. Evidentment hi ha feines on la situació és diferent, però no tancarem pas els serveis d’urgència! És clar que l’atenció 24 hores dels hospitals, de la policia o dels bombers s’han de mantenir, i que hi seguiran havent feines que requeriran torns i rotacions. Però les persones que els facin estaran immerses en un horari social diferent, en un quadre temporal nou molt més adequat per les seves relacions familiars i socials, i per tant els seus horaris laborals excepcionals els resultaran menys durs. 

I les botigues què, han de tancar sempre a les 7? Què fem amb el Nadal, per exemple?
Els comerços i empreses de serveis poden intentar compactar al màxim el seu horari d’obertura al públic, però pactar un o dos dies a la setmana amb horaris més amplis, o en determinades èpoques de l’any. Això no contravé la tendència general de la reforma horària.

En quins exemples de països ens podem emmirallar?
En l’àmbit més proper, a Itàlia ho fan força millor que nosaltres. I anant més enllà, Canadà. Quan visites les seves grans ciutats, com Montreal o Vancouver, te n’adones que tenen una activitat econòmica espectacular i una vida social molt intensa, i alhora ni t’imagines la calma que poden arribar i transmetre.