Capgròs
Fa temps que els comerciants de Mataró parlen del model de comerç anomenat APEU, que respon al nom d’Àrea de Promoció Econòmica i Urbana. La idea d’aquest model és la de delimitar una zona concreta amb activitat econòmica, com pot ser el centre de Mataró, per desenvolupar-hi un pla estratègic amb un pressupost i actuacions unificades. Una fórmula publico-privada pensada per augmentar la competitivitat i atractiu de zones comercials urbanes i, per què no dir-ho, aconseguir que tinguin una organització i una implicació de part de tots els agents econòmics similar a la que es pot veure a centres comercials com el Mataró Parc o espais com la Roca Village.
La directora general de comerç de la Generalitat de Catalunya, Muntsa Vilalta, relata com s’organitza i es desenvolupen les APEUs, que es troben en període d’avantprojecte i que s’espera es puguin aprovar al Parlament de Catalunya durant el mes de gener: “Quan parlem d’APEUs parlem d’una eina, no un objectiu en sí mateix; consisteix en desenvolupar un projecte a tres o cinc anys en una àrea urbana concreta amb una estratègia, actuacions i pressupost assignat a la zona. La gràcia del model és que depèn dels negocis i activitat privada però està tutelada per l’administració pública, generant beneficis en ambdues direccions”.
Primer de tot, l’Ajuntament ha d’estar d’acord amb aquest model d’organització. Si és així, els comerciants poden presentar un pla estratègic per dinamitzar una zona concreta. Aquest pla s’ha de sotmetre a votació de part de tots els que tinguin activitat econòmica en aquella àrea. Si s’aprova, es passa al Ple de l’Ajuntament perquè ho ratifiqui. Un cop hi ha llum verda tant des de l’àmbit públic com del privat, és quan es constitueix un òrgan gestor que desenvoluparà el pla estratègic. Aquest òrgan ha de tenir la figura d’un gerent perquè gestioni i lideri el projecte.
I per què es necessita una llei per tirar endavant un projecte així? Vilalta ho explica: “Precisament una llei que doni aixopluc a tot això és la garantia que permet obligar a les activitats econòmiques a satisfer una quota anual i obligatòria; la llei garanteix l’interès general perquè això es compleixi”. Aquesta és la mare dels ous. Una de les grans queixes que han tingut sempre els comerciants de Mataró, i més concretament NEM (antiga Unió de Botiguers), és que quan toca impulsar alguna activitat al centre, només uns quants s’hi impliquen però se’n beneficien tots. Un exemple, els llums de Nadal. Amb un APEU, tothom està obligat a participar amb la seva quota, que es delimita per franges segons els metres quadrats, garantint “que els més grans paguin més i els més petits, menys”.
Si s’aprova l’APEU en un espai concret, tota activitat econòmica que s’hi trobi hi ha de participar obligatòriament. “Això suposa un impuls important de recursos, ja que es multipliquen les aportacions econòmiques i a més, treballes no amb un pressupost anual, sinó amb una previsió d’ingressos a cinc anys vista; tens uns diners per gestionar i desenvolupar idees molt més ambicioses que abans”, descriu Vilalta.
L’òrgan director d’una APEU està format per les empreses del territori i l’àrea determinada, i té diverses funcions: “Promoció de la zona, captació de clients i consumidors, millorar serveis concrets, formació... L’APEU no ha de substituir l’actuació de l’Ajuntament, ara bé, si es decideix que cal una millora de l’enllumenat es pot arribar a un acord perquè supleixin la part en la que el govern local no hi arriba”.
Tota activitat econòmica present en un APEU està obligada a contribuir amb una quota, quelcom que significa tenir més recursos per a millorar la zona
Les APEUs també poden decidir, per exemple, identificar models o tipus de negoci que es vulguin per a la zona urbana i apostar per la seva arribada. “Això sí, un APEU no pot fer fora cap activitat econòmica existent en l’àrea”, alerta la directora de comerç. Un cop acaba el termini de cinc anys, cal dissenyar un nou pla estratègic que cal aprovar per les mateixes vies públiques i privades.
Quan arribarà?
Actualment la Generalitat de Catalunya es troba en fase d’informació pública, basada en informar a tot tipus d’agents i entitats implicades perquè coneguin el model. Es recolliran al·legacions i propostes i s’espera poder presentar a principis de l’any vinent la proposició de llei que ha d’estar aprovada pel Parlament de Catalunya. És un model inèdit a tot l’Estat espanyol, tot i que hi ha altres comunitats autònomes, com Navarra, que s’hi ha interessat.
Els comerços de Mataró estan interessats en aquest model, clau per poder gestionar, enfocar i impulsar les zones comercials a l’aire lliure com si fossin un centre comercial, però no són els únics. Els grans eixos comercials de Barcelona també n’esperen la seva arribada per impulsar el comerç urbà davant les grans superfícies.
Comentaris