Capgròs
Fer l’Anuari, aquell resum amb el que quedarà arxivat per a sempre l’any que s’acaba, és sempre un exercici farragós. En un any hi ha 365 dies, tots amb el seu protagonisme sigui a cop de titular gros o més aviat amb remor de mar de fons. Hauran estat 12 revistes del nou Capgròs (una per mes) i un reguitzell de butlletins i actualitzacions en línia al llarg de 52 setmanes. Fer-ne la síntesi mai és un exercici exacte però ens hi podem aproximar buscant el típic concepte periodístic que pugui mirar d’enfilar l’Anuari. I una idea és jugar amb la llengua i relacionar aquest 2023 mataroní i maresmenc amb la lletra te. Ni que sigui perquè la porta per partida doble el propi número de l’any: vint-i-tres.
- L'Anuari 2023 de Capgròs es pot llegir íntegrament a la revista de gener i clicant aquí
Comença amb te el número tres que hem utitlitzat per triplicar les tes més notòries de l’any. Te de tercera victòria de David Bote. Te de tren, que ha fet anys rodons amb moltes ganes municipals de celebrar-ho. Te de Tyets, el fenomen musical de l’any a nivell català. L’any n’ha tingut moltes altres, de tes i de notícies i titulars amb tot l’abecedari possible. Tantes notícies per a tants lectors que hem resumit en la portada del número i que en les properes pàgines mirarem de desgranar tranquil·lament, que comença igual.
El tercer triomf de David Bote i el seu PSC de Mataró en les eleccions municipals han estat la principal nova política de l’any. L’alcalde se n’anirà fins als 12 anys mínim de batlle, s’acosta a la plusmarca de Manuel Mas i ha aconseguit signar un triple acord que li dona estabilitat després de perdre dos regidors i més de 6.000 vots: un pacte de govern amb En Comú Podem i dos d’estabilitat pressupostària i fiscal amb Junts i el PP. Les eleccions van fer tornar el PP, la CUP i l’extrema dreta de Vox que s’enfilava fins al tercer lloc i amb 5.600 vots totals.
Una te més alegre és la inicial de The Tyets o la del verb triomfar que és el que han fet. Han estat el grup de l’any a Catalunya, un fenomen de masses empès pel seu ‘Coti x Coti’ que els han dut a una popularitat ‘top’ amb només 5 anys de trajectòria. La te del tren també ha estat amplificada i és que per Sant Simó Mataró celebrava els 175 anys del primer ferrocarril i s’ha volgut tractar i testimoniejar l’efemèride obviant per complet cap tatxa sobrevinguda envers Miquel Biada.
Les tes que no arriben
Una te endèmica al Maresme és la Transformació de la Nacional II que aquest 2023 tampoc ha estat el seu any i mira que no haurà estat pas perquè no se n’hagi temptejat el terreny ni timonejat la situació. El territori, amb te, que és com els barcelonins anomenen a les comarques que no són la seva, segueix esperant el tracte exacte que ha de permetre una transacció de la mobilitat actual però de moment acaba l’any amb més paraules i promeses que tabalegen que no pas fets empírics als que permetin transitar cap al futur. L’altre titular comarcal té relació amb l’aigua. La de mar perquè a Premià l’estat ha tirat pel dret a l’hora d’entomar el tema de les platges i la de boca perquè a la Tordera hi trobem la dessalinitzadora tipificada de transcendent amb una situació tan trinxada com la de la sequera.
Topar amb altres tes és fàcil. Les tombes trobades a Ca la Madrona han transcendit i ara hi ha una embrolla al voltant del solar on ha d’anar el Parc de l’Economia Circular que és tremenda. Hi ha qui ho tipifica de nou Can Fàbregas, perquè se n’ha temptejat un trasllat. El temps passa i el titubeig prossegueix.
Les obres del carrer de Sant Josep han estat traves per tot el Centre de Mataró i finalment han tardejat. L’amenaça de la venda tenalla el futur de Can Fugarolas i de tants col·lectius que hi treballen. Perdre l’equipament seria, diuen, un terrabastall perquè talaria moltes iniciatives. El futur d’aquest equipament pot ser un bon termòmetre per mirar si l’any proper és millor o pitjor que el que acaba. Un any en el que també a nivell de seguretat hem vist Mossos i Policia Local trafegar plegats, més tècniques tecnològiques per als uniformats mataronins i unes dades que semblen voler tallar amb tendències tèrboles com les ocupacions o el tràfic ascendent de droga com el haixix i la marihuana que fins i tot ha arribat amb llanxes que semblen torpedes.
A la comarca dels tants caps tant barrets es pateix pel trencament desigual entre els que més tenen i aquells pel que tot són topalls. Teoritzar com solventar aquesta realitat, parlar-ne perquè no sigui tabú i evitar que creixin les tensions serà temàtica, segur, de 2024.
Comentaris (1)